diumenge, 8 de novembre del 2026

QUEFIR DE LLET -Com fer quefir de llet a casa: pas a pas, trucs i consells

Fa poc he tornat a fer quefir a casa gràcies a la Mariona, que em va regalar uns nòduls. I és que una de les coses que m’agraden del quefir és que no se solen comprar: a mesura que els búlgars creixen, es van regalant i passant de mà en mà.

Si també t’han regalat nòduls o tens curiositat per començar, t’explique com faig jo el quefir de llet a casa, les proporcions que utilitze i alguns trucs que he anat recuperant i provant.


Què és el quefir de llet?

El quefir és una llet fermentada que es prepara amb uns nòduls blanquets, pareguts a floretes de coliflor menudetes.

Estos nòduls contenen bacteris i llevats que fermenten la llet. Durant este procés transformen part de la lactosa i el resultat és una beguda lleugerament àcida, cremosa i amb un sabor molt característic.

A banda d’estar bo, el quèfir és una manera senzilla d’incorporar aliments fermentats a la nostra dieta. Aporta bacteris beneficiosos per a la flora intestinal i conserva bona part dels nutrients de la llet.

A més, si els cuides bé, els nòduls van creixent i arriba un moment que en tens de sobra per regalar-ne i continuar la cadena.


Pots mirar aquest video i altres publicacions de l'instagram aqui

Quina proporció de nòduls i llet utilitze?

Jo ara a la tardor estic fent servir aproximadament:

  • 20 g de nòduls de quefir
  • 650 ml de llet sencera fresca, de la que venen a la zona de refrigerats.

Estes quantitats són orientatives. Com a punt de partida, pots utilitzar aproximadament un 3-5 % de nòduls respecte a la llet, però la temperatura de casa, el temps de fermentació, la quantitat de nòduls i la llet que utilitzes faran que el resultat canvie.

A mi, amb uns 20 g de nòduls per 650 ml de llet, que és aproximadament un 3 %, em funciona bé per a una fermentació d’unes 24 hores. Però ves provant i ajustant la proporció fins a trobar el punt que més t’agrade.

Quan faça més calor, probablement necessitaràs menys nòduls, més llet o menys temps de fermentació, perquè el procés anirà més ràpid.


Es pot utilitzar llet que no siga fresca? 

Sí. La llet de bric també funciona perfectament per fer quefir. Jo preferisc utilitzar llet sencera fresca, de la que venen refrigerada, perquè m’agrada més el resultat i em queda un quefir amb més cos i cremositat.

La llet de bric o UHT ha passat per un tractament a una temperatura més alta perquè es puga conservar durant mesos sense refrigeració, però continua tenint la lactosa que necessiten els nòduls per fermentar. Segons la llet que utilitzes, el resultat pot ser un poc menys cremós o tindre més tendència a que se separe el sèrum . 

Així que, si és la que tens a casa, la pots utilitzar sense problema. Com passa amb les proporcions, prova diferents llets i queda’t amb la que et done el sabor i la textura que més t’agraden. 

Com fer quefir de llet a casa:

1. Prepara un pot se vidre ben net: Posa els 20 g de nòduls de quefir dins d’un pot de vidre i afig 600-650 ml de llet fresca.

2. Deixa’l fermentar: Tapa el pot sense tancar-lo hermèticament. Pots utilitzar una tela fina, una gasa o un tros de paper de cuina subjectat amb una goma.

Deixa’l unes 24 hores a temperatura ambient, apartat del sol directe. Jo, a més, acostume a cobrir el pot amb una tela perquè quede més protegit de la llum.

Si fa molta calor, vigila’l perquè fermentarà més ràpid. Si fa fred, pot necessitar un poc més de temps.

3. Cola el quefir: Passades les 24 hores, cola’l per separar els nòduls del quefir. Ajuda’t d’una cullera de silicona o de fusta.

4. Torna a començar: Torna a posar els nòduls en un pot net, afig llet nova i comença de nou. El líquid que has colat és el teu quefir, que ja pots prendre o guardar a la nevera.

 

He de rentar els búlgars i el pot cada vegada?

A mi el pot sí que m’agrada rentar-lo abans de començar una nova tanda. Al cap i a la fi, estem treballant amb llet a temperatura ambient i preferisc utilitzar sempre un pot ben net, encara que trobaràs gent que et dirà que no cal fer-ho cada vegada.

En canvi, els búlgars els rente molt menys per no llevar-los eixa capa blanquinosa que els recobreix i que forma part del mateix cultiu.

Si algun dia necessiten una neteja puntual, els rente suaument, però com a rutina preferisc no fer-ho.

Com aconseguir un quefir més fi i cremós?

Si el teu quefir queda amb grumolls i t’agrada més amb una textura homogènia, tipus iogurt líquid, després de colar-lo pots remenar-lo bé amb una cullera o donar-li uns segons suaus amb la batedora.

Si utilitzes Thermomix, programa uns 15 segons a velocitat 3 i, si pot ser, amb gir a l’esquerra.

No cal batre’l massa. Si li dones massa potència, pot quedar molt airejat, tipus mousse, i després separar-se el sèrum, una cosa pareguda al que passa quan et passes muntant la nata.

Si et passa, no cal tirar-lo. Pots tornar-lo a remenar amb una cullera per unir les dues parts o aprofitar per colar-lo amb una tela o un colador ben fi i fer una espècie de formatge de quefir per untar.

I el sèrum tampoc el tires: el pots aprofitar per a fer algun pastís, pa o afegir-lo a un batut.

El sèrum també pot separar-se quan el quefir ha fermentat més del compte. En eixe cas tindrà un gust més àcid. Si l’olor i l’aspecte són els habituals, pots tornar-lo a remenar o colar-lo i aprofitar-lo com abans.

Es pot tocar el quefir amb metall?

Este és un dels dubtes més habituals.

Segurament hauràs sentit alguna vegada que “el metall mata el quefir”. Jo també havia sentit sempre allò de no tocar-lo mai amb res metàl·lic, però cal matisar-ho.

Evitaria recipients o estris de coure, alumini o ferro, sobretot perquè poden reaccionar amb aliments àcids.

En canvi, per colar-lo o remenar-lo puntualment, no passa res per utilitzar un colador o una cullera d’acer inoxidable en bon estat.

A mi, de tota manera, m’agrada utilitzar coladors de plàstic i una espàtula de silicona per remenar-lo i ajudar-me a separar el quefir dels nòduls mentre el cole, perquè és suau i em resulta molt còmoda.

També pots utilitzar una cullera o espàtula de fusta, però, com que la fusta és porosa, jo en tindria una exclusivament per al quefir.

Què faig amb els nòduls si me’n vaig uns dies?

Si vols fer una pausa o simplement guardar una part dels nòduls, posa’ls en un pot coberts de llet i guarda’ls a la nevera. Amb el fred, la fermentació s’alenteix molt i no hauràs d’estar pendent d’ells cada dia.

Si la pausa s’allarga, jo preferisc canviar-los la llet de tant en tant en lloc de deixar-los allí oblidats durant setmanes.

Quan vulgues tornar a fer quefir, posa’ls de nou amb llet fresca i deixa’ls fermentar a temperatura ambient.

Les primeres tandes poden quedar un poc diferents, més líquides o més àcides. Dona’ls temps. Depenent dels dies que hagen estat “adormits”, poden necessitar unes quantes fermentacions per tornar a agafar el ritme habitual.

També hi ha qui els congela, però això jo encara no ho he provat, així que ja vos contaré si algun dia ho faig.

I quan comencen a créixer massa?

Si els cuides bé, els nòduls aniran creixent i arribarà un moment que en tindràs més dels que necessites.

Pots retirar-ne una part per mantindre la proporció que t’agrada, guardar-ne alguns com a reserva a la nevera o, encara millor, regalar-los.

I així tornem al principi.

Els meus me’ls va regalar la Mariona, jo ara estic criant els meus i segurament algun dia acabaran a la cuina d’algú altre.

I crec que esta és una de les coses més boniques de fer quefir a casa: no només fermentes llet i et cuides, també continues una cadena que va passant de casa en casa. 🤍

Bon profit!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Deixa’ns un comentari ací baix, m’encantarà llegir-te. I si la fas i la puges a Instagram, etiqueta'ns a @Cuinadiari perquè pugam veure el resultat!

No et perdes cap recepta! segueix-nos a les nostres xarxes socials: Instagram, Facebook, Pinterest o Twitter.

Moltes gràcies per seguir-nos i per formar part de la nostra cuina!

dilluns, 2 de novembre del 2026

ARRÒS AL FORN EN CARABASSA -Recepta valenciana

En temps de carabasses, no tot ha de ser Halloween. 🎃

L’arròs al forn dins d’una carabassa no és cap invent modern ni una versió d’avantguarda. És una manera de fer l’arròs que trobem en algunes zones valencianes, aprofitant la mateixa carabassa com a recipient de cocció.

 


La idea és ben bonica i el resultat queda espectacular a taula. Però ja vos avance una cosa: a casa ens agrada, sí… però continuem preferint l’arròs al forn de tota la vida. 😜

Això sí, si et fa gràcia provar-lo, apunta bé tots els detalls perquè té algun truc.

Ingredients per a 4-5 persones:

  • 1 carabassa d’uns 4,5-5 kg (la meua pesava 4,8 kg)
  • 300 g d’arròs
  • Uns 400 ml de caldo per a posar finalment a la carabassa. Pots utilitzar aigua o caldo de verdures, però en necessitaràs més quantitat al principi perquè el deixarem bullir amb la carn i una part s’evaporarà
  • 1 cabeça d’alls menuda
  • 150 g de cigrons cuits
  • 200 g de costella de porc o carn magra, a trossets
  • 2 botifarres de ceba normals o 4 de menudetes
  • Oli d’oliva
  • Sal

Nota: esta vegada no li he posat ni safrà ni colorant. Ja sé que és poc valencià 😅, però no tenia safrà i cada vegada em fa menys gràcia utilitzar colorant.

Elaboració:

1. Prepara la carabassa: Talla la carabassa deixant la part de baix bastant més alta, ja que serà la que utilitzaràs com a cassola. Trau les llavors i els fils de l’interior.

2. Ablanix-la al forn: Fica la carabassa al forn durant uns 45 minuts. Trau-la i lleva una part de la polpa, però deixa aproximadament un dit de grossària perquè aguante bé durant la cocció.

3. Sofrig els ingredients: Posa un bon raig d’oli en una cassola i sofrig la cabeça d’alls, les botifarres i la creïlla tallada a rodanxes.

Quan estiga tot ben daurat, reserva les botifarres i la creïlla i deixa la cabeça d’alls a la cassola.

Afig la carn i sofrig-la fins que quede ben daurada

4. Prepara el caldo: Afig l’aigua o el caldo a la cassola. Posa’n més dels 400 ml que necessitaràs després, perquè ara el deixarem bullir una bona estona i una part s’evaporarà.

Afig els cigrons, posa sal i deixa-ho bullir amb la carn i els alls perquè el caldo vaja agafant tot el sabor.

Tasta’l abans d’acabar. Ha de quedar ben sentidet, saborós però no salat, perquè després la carabassa aportarà molta dolçor.

 5. Mesura el caldo: Quan haja bullit una bona estona, trau la carn, els cigrons i els alls de la cassola i posa’ls a dins de la carabassa.

Ara mesura el caldo que t’ha quedat. Per a 300 g d’arròs necessitaràs aproximadament 400 ml de caldo.

Si en tens massa, reserva’n una part. Si te’n falta, completa’l fins que arribes a eixa quantitat i torna’l a calfar.

Si en tens massa, reserva’n una part. Si te’n falta, completa’l fins arribar a eixa quantitat.

6. Acaba d’omplir la carabassa : Afig els 300 g d’arròs a la carabassa, on ja tens la carn, els cigrons i els alls, i reparteix-lo bé.

Col·loca per damunt la creïlla i les botifarres que havies reservat.

7. Enforna: Aboca els 400 ml de caldo ben calent i fica la carabassa al forn a 190 °C durant aproximadament una hora, o fins que l’arròs estiga cuit.

Les vores de la carabassa es torraran molt i fins i tot poden arribar a cremar-se un poc. No et preocupes, abans de servir retalla eixes vores i quedarà perfecta.




Si vols, pots veure el video a l'instagram i donar un cop d'ull a quines coses més fem.


📝QUÈ CANVIA RESPECTE A L'ARRÒS AL FORN ENCASSOLA DE FANG?

Hi ha tres coses que has de tindre en compte: 

💧 1. La quantitat de caldo

La carabassa amolla aigua durant la cocció, així que posa menys caldo del que utilitzaries en una cassola de fang.

Per a 300 g d’arròs, posa aproximadament 400 ml de caldo: el volum de l’arròs més un poquet.

Jo, en l’arròs al forn convencional, pose aproximadament un volum i mig de caldo per un d’arròs. Ací, no.

🧂 2. El punt de sal

La carabassa aporta molta dolçor a l’arròs, així que deixa el caldo ben sentidet abans de posar-lo al forn.

I quan dic sentidet vull dir saborós, no salat. 😉

Tasta’l i ajusta bé el punt perquè, quan la carabassa aporte la seua dolçor, l’arròs quede equilibrat.

🔥 3. El temps de forn

També necessita molt més temps que en una cassola de fang.

Calcula aproximadament una hora de forn a 190 °C, encara que ves vigilant perquè cada carabassa i cada forn són un món.

Perquè et faces una idea, l’arròs al forn convencional jo el tinc fet en uns 20-25 minuts.

⚠️ I un últim consell

Posa sempre la carabassa dins d’una cassola apta per al forn.

Posa sempre la carabassa dins d’una cassola apta per al forn.

No la poses directament sobre la reixeta ni simplement sobre una safata plana. La carabassa es pot badar durant la cocció. T’ho dic per experiència. 😅

I si això passa, a banda de liar-ne una bona dins del forn, pots quedar-te sense dinar. 😂

 

I VAL LA PENA?

Sí, però amb matisos.

És una recepta molt bonica per a fer de tant en tant. Queda espectacular a taula i la carabassa li dona a l’arròs un punt dolcet molt particular.

Però a casa ho tenim clar: si hem de triar, ens quedem amb l’arròs al forn fet en cassola de fang.

Per què? Perquè este necessita més temps, has de controlar millor el caldo i, sincerament, ens sap molt greu gastar una carabassa tan gran així perquè a nosaltres la carabassa torrada ens encanta tal qual com a postres. 😋

Ara bé, si tens una bona carabassa i et fa gràcia fer-lo, prova’l almenys una vegada i després ja decideixes decidir amb quina versió et quedes.

Si t’animes a fer-lo, ja em contaràs de quin equip ets!

Bon profit!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Deixa’ns un comentari ací baix, m’encantarà llegir-te. I si la fas i la puges a Instagram, etiqueta'ns a @Cuinadiari perquè pugam veure el resultat!

No et perdes cap recepta! segueix-nos a les nostres xarxes socials: Instagram, Facebook, Pinterest o Twitter.

Moltes gràcies per seguir-nos i per formar part de la nostra cuina!

diumenge, 18 d’octubre del 2026

VENTRESCA DE TONYINA A LA PLANXA AMB CREÏLLES I TOMACA CONFITADA

Hui us portem un plat senzill però que et farà disfrutar. La ventresca és la part més sucosa del peix i, si la cuines al punt, dauradeta per fora i ben rosadeta per dins, es desfà en la boca. 

Nosaltres l’hem acompanyada amb una salsa de tomaca ben confitada amb un toc de vinagre i unes creïlles a l’estil “panadera” fetes al microones.



Ingredients (per a 4 persones)

  • 2 talls de ventresca de tonyina fresca (aprox. 500g cadascún)
  • 2 pots de tomaca sencera pelada
  • 2 cullerades de tomaca concentrada
  • 8 meitats de tomaca seca en oli (ben escorregudes i picades fines)
  • 2 culleradetes de nyora picada o pebre roig de fulleta
  • 4 grans d'all (picats)
  • Un bon raig de vinagre de Jerez o de vi blanc
  • 6-7 creïlles grosses 
  • 2 cebes 
  • 1 manoll d'espàrrecs verds de marge
  • 4 o 5 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra (uns 45 ml)
  • Sal, pebre negre i un polsim de sucre (si cal)

Elaboració pas a pas:

  1. Posa un bon raig d’oli d’oliva en una cassola i calfa’l a foc mitjà. Afig la tomaca concentrada, la tomaca seca ben picadeta i la nyora o el pebre roig de fulleta. Remena-ho durant un minut, vigilant que no es creme.
  2. Incorpora els dos pots de tomaca sencera pelada i ves xafant-la amb una cullera de fusta o una espàtula. Posa-hi un pessic de sal i, si està massa àcida, un poquet de sucre. Abaixa el foc al mínim i deixa-la cuinar fent xup-xup durant aproximadament una hora i mitja. Remena-la de tant en tant perquè no s’enganxe i vaja quedant ben concentrada i melosa.

  3. Prepara les creïlles de guarnició: Pela les creïlles i talla-les a rodanxes fines o trossos menuts irregulars. Talla també la ceba en juliana.

  4. Posa-ho tot en un recipient apte per al microones amb un raig d’oli, sal i pebre. Tapa’l i cuina-ho a màxima potència durant uns 20 minuts, removent-ho a mitjan cocció, fins que les creïlles estiguen ben blanetes i meloses.
  5. Quan la tomaca estiga ben reduïda, afig els alls picats i deixa’ls cuinar a foc lent durant uns 8-10 minuts, perquè es confiten i perden el gust d’all cru.
  6.  Afig després 2 o 3 cullerades de vinagre, al teu gust, i deixa-ho coure tot junt un parell de minuts més. Tasta-la, rectifica de sal si cal i reserva-la calenta.
  7. Fes la tonyina a la planxa: Escalfa una planxa a foc ben viu. Posa-hi la ventresca de tonyina: deixa-la només 1 o 2 minuts per cada costat perquè faça crosta daurada per fora però quede ben sucosa i poc feta per dins.
  8. Serveix amb les de creïlles i la salsa de tomaca.



Bon profit!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Deixa’ns un comentari ací baix, m’encantarà llegir-te. I si la fas i la puges a Instagram, etiqueta'ns a @Cuinadiari perquè pugam veure el resultat!

No et perdes cap recepta! segueix-nos a les nostres xarxes socials: Instagram, Facebook, Pinterest o Twitter.

Moltes gràcies per seguir-nos i per formar part de la nostra cuina!

Marta

diumenge, 12 d’abril del 2026

COQUES ESCUDELLADES AMB PANSES, NOUS I MISTELA- Recepta valenciana

Les coques escudellades o escudellaes són un dolç típic valencià, sobretot de les Comarques Centrals Valencianes.

Tradicionalment, es feien els dies de festa. Les més senzilles, com aquestes que vos porte hui, són molt típiques per Pasqua. També n’hi ha versions amb carabassa, que s’acostumen a fer més per Tots Sants, i versions amb ametlla, com les conegudes coques cristines, que en alguns pobles es fan sobretot per Nadal i altres celebracions.

Hui en dia, però, es poden fer i menjar tot l’any, i com que són tan fàcils de preparar, en un tres i no res tens unes coques perfectes per a unes postres de diumenge o per a acompanyar un cafè.

El nom de “escudellades” ve de la manera de fer-les. La massa és força líquida i s’“escudella”, és a dir, es posa damunt una neula amb un cullerot o una cullera gran. De fet, en alguns llocs també es coneixen com a “Coques de la Cullerà”.

Ingredients:

(per a unes 6 coquetes d’uns 150 g cadascuna)

  • 1 got de sucre (125 g)
  • 1 got de mistela (moscatell a Catalunya) (125 g)
  • 1 got d'oli d'oliva suau (125 g)
  • 3 ous.
  • 2 sobrets dobles de gaseosa
  • la corfa d'una llima ratllada.
  • Farina, la que admeta (jo 325 g)
  • 100 g de nous
  • 100 grams de panses
  • Sucre i canyella per empolvorar
  • Neules

Elaboració pas a pas:

1.- En un bol gran, bat els ous amb el sucre fins que blanquejen.

2.- Afig l’oli i la mistela i remena bé.

3.- Incorpora la ratlladura de llima.

4.- Afig les llimonades (gasoses) i barreja.

5.- Ves incorporant la farina a poc a poc, fins a obtenir una massa cremosa i bastant fluida.

6.- Incorpora les nous i les panses, barrejant suaument.

7.- Col·loca les neules damunt una safata de forn.

8.- Amb un cullerot o una cullera gran, escudella la massa al centre de cada neula, sense arribar als cantons.

9.- Empolvora per damunt sucre i canyella.

10.- Enforna a 180 ºC, amb el forn ja calent, durant 12–15 minuts, fins que queden lleugerament daurades.

11.- Deixa refredar sobre una reixeta… i ja estan llestes!

Video a instagram: 

 Bon profit!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Deixa’ns un comentari ací baix, m’encantarà llegir-te. I si la fas i la puges a Instagram, etiqueta'ns a @Cuinadiari perquè pugam veure el resultat!

No et perdes cap recepta! segueix-nos a les nostres xarxes socials: Instagram, Facebook, Pinterest o Twitter.

Moltes gràcies per seguir-nos i per formar part de la nostra cuina!

Marta

diumenge, 22 de març del 2026

ARRÒS A LA CASSOLA AMB SÈPIA, COSTELLA I FAVES

Avui hem fet un arròs a la cassola ben saborós, amb sèpia, costella i faves, que ara estan de plena temporada. Al final hi hem posat uns llagostins pelats, que s'han acabat de coure amb la mateixa escalforeta de l'arròs. 



Ingredients per a 4–5 persones

  • 1 ceba picada
  • 2 alls picats
  • 3 tomaques pera (jo les vaig fer servir de pot)
  • 2 sèpies tallades a trossets menuts
  • 600 g de costella de porc
  • 100 ml de brandi
  • 200 g de faves tendres sense tavella
  • 6-7 llagostins o gambes
  • 450 g d’arròs
  • 1600–1800 ml de brou* (jo he posat uns 500 ml de caldo de peix concentrat i la resta, aigua)

*Amb 1600 ml queda un arròs melós tirant a sec després del repòs. Si t’agrada més melós, quasi caldós, posa entre 1800 i 2000 ml de brou.

 

Elaboració:

  1. Posa un fons d’oli en una cassola i comença el sofregit. Tira primer la ceba, després l’all i, quan estiguen dauradets, afegeix la tomaca.

  2. Quan el sofregit estiga ben concentrat, incorpora la sèpia tallada i remena.

  3. Afegeix la costella, salpebra i deixa que s’enrosse un poc.

  4. Aboca una copeta de brandi i deixa que s’evapore l’alcohol.

  5. Incorpora les faves, cobreix amb el brou, tapa i deixa coure a foc suau uns 40 minuts.

  6. Afegeix l’arròs, sacseja suaument la cassola perquè es repartisca bé i cou uns 16 minuts: els primers a foc fort i després més suau. Sacseja de tant en tant perquè no s’enganxe.

  7. Para el foc, posa els llagostins pelats per damunt i tira'ls una mica de sal maldon. Tapa i deixa reposar 5 minutets abans de servir.

 


Nota:Si vols guanyar temps, pots fer aquest últim pas a l’olla de pressió: cou l’arròs 5 minuts des que puja la vàlvula.

Bon profit!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Deixa’ns un comentari ací baix, m’encantarà llegir-te. I si la fas i la puges a Instagram, etiqueta'ns a @Cuinadiari perquè pugam veure el resultat!

No et perdes cap recepta! segueix-nos a les nostres xarxes socials: Instagram, Facebook, Pinterest o Twitter.

Moltes gràcies per seguir-nos i per formar part de la nostra cuina!

Marta

diumenge, 15 de març del 2026

PALMERETES O ULLERETES DE PASTA DE FULL

Hui vos porte un d’eixos dolços que sempre triomfen i que es fan en menys de mitja hora: unes palmeretes de pasta de full. Queden cruixents i amb aquell punt caramel·litzat tan irresistible… Només necessitaràs una làmina de pasta de full i sucre. Res més!

És la recepta ideal per quan tens un caprici dolç i no vols complicar-te gens.


Ingredients per a 21-25 unitats:

  • 1 làmina de pasta de full
  • Sucre 

Elaboració:

1.- Estén la làmina de pasta de full sobre el taulell.

2.- Escampa força sucre per tota la superfície i aplana amb les mans o un corró suaument perquè s’enganxe bé.

3.- Gira la làmina i fes el mateix per l’altra banda.

4.- Enrotlla cada costat cap al centre fins que es toquen al mig.

5.- Talla les palmeretes finetes (d’uns 0,5–1 cm de gruix).

6.- Posa-les en una safata de forn amb paper sulfuritzat.

7.- Enforna-les a 175ºC durant 15–20 minuts, girant-les en els últims 5 minuts perquè el sucre es caramel·litze per les dues bandes.

8.-Deixa-les refredar una miqueta… i si vols cobreix-ne alguna amb xocolata fosa. (a mi m’agraden més les de sucre).

I ja ho tens! Unes palmeretes casolanes, cruixents i boníssimes, fetes amb el mínim d’ingredients i en un moment.


Video de instagram:



Bon profit!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Deixa’ns un comentari ací baix, m’encantarà llegir-te. I si la fas i la puges a Instagram, etiqueta'ns a @Cuinadiari perquè pugam veure el resultat!

No et perdes cap recepta! segueix-nos a les nostres xarxes socials: Instagram, Facebook, Pinterest o Twitter.

Moltes gràcies per seguir-nos i per formar part de la nostra cuina!

Marta

 

dissabte, 28 de febrer del 2026

WRAP DE FORMATGE AMB OU CREMÓS

Si et ve de gust un esmorzar o sopar ràpid, saborós i molt senzill de fer, aquest doblegat de formatge amb ou cremós t’encantarà. Es prepara directament a la paella amb ingredients bàsics i el resultat és espectacular: el formatge queda cruixent i el rovell d’ou li aporta eixe punt cremós que fa la mossegada irresistible 😋.

És una d’aquelles receptes que et resolen un àpat en minuts i que, a més, pots adaptar amb el que tingues a mà.





Ingredients per a 1 persona (paella 20-22 cm)
  • 40–50 g de mozzarella ratllada
  • 1 grapadet d’espinacs frescos
  • 1 xampinyó laminat
  • unes llesques de pernil dolç
  • 1 tomaqueta
  • 1 ou
Elaboració: 

1.-Escalfa una paella a foc mitjà. No cal posar-hi oli. 
2.-Escampa la mozzarella per tota la superfície de la paella fins que quede ben coberta.
3.- Afig els espinacs i el xampinyó per damunt del formatge.
4.-Casca l’ou en un dels costats de la paella.
5.-Ara posa el pernil
6.- Quan el formatge comence a daurar-se i forme una base consistent, doblega amb cura cap al costat de l’ou per tapar-lo.
7.- Continua cuinant fins que la clara estiga feta però el rovell quede ben cremós.
8.- Serveix-lo immediatament, sol o damunt d’una llesca de pa torrat.

🧡És d’aquells esmorzars o sopars que et fan gaudir de debò—simple, ràpid i boníssim.


Video a instagram




Bon profit!


T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Deixa’ns un comentari ací baix, m’encantarà llegir-te. I si la fas i la puges a Instagram, etiqueta'ns a @Cuinadiari perquè puguem veure el resultat!

No et perdes cap recepta! segueix-nos a les nostres xarxes socials:  Instagram,  Facebook,  Pinterest o Twitter.

Moltes gràcies per seguir-nos i per formar part de la nostra cuina!

Marta

diumenge, 25 de gener del 2026

TRUITA DE PASTANAGA I FORMATGE TIPUS WRAP

Si busques una recepta saludable i fàcil amb només 3 ingredients, aquesta truita de pastanaga i formatge farcida t’encantarà. És una alternativa lleugera a les truites de sempre amb un sabor molt agradable gràcies al formatge i a la dolçor de la pastanaga. 

A més, la pots farcir a l’estil d’un wrap amb els teus ingredients preferits: pernil dolç, formatge, tomaca, encisam… Ideal per a esmorzars, dinars ràpids o sopars lleugers.


Ingredients:

  • 1 ou
  • 1 carlota mitjana (pastanaga)
  • 30 g de formatge mozzarella ratllat
  • 1 polsim de sal

Per al farcit*:

  • Formatge crema o en llesques
  • Pernil dolç
  • Tomaca, encisam, alvocat…

* Pel meu gust, aquest tipus de recepta combina millor amb ingredients suaus com el pernil dolç i els formatges tous, més que amb pernil salat, xoriço, etc.

Elaboració:

1.- Posa una paella a escalfar amb una miqueta d'oli.

2 .-Casca l'ou en un bol y bat-lo amb una forquilla.

3.- Ratlla la pastanaga i afig-la al bol.

4.- Agrega el formatge ratllat i remena bé juntament amb un polsim de sal.

5.- Aboca la barreja a la paella i cuina-la fins que quede daurada per les dues bandes

6.- Farceix-la com un wrap amb encisam, tomaca, alvocat, pernil i formatge.

Nota: Aquesta truita també es pot fer triturant tots els ingredients amb una picadora o robot de cuina. El resultat és bo igualment, però la textura canvia: queda més esponjosa i uniforme. A mi personalment m’agrada més ratllar la pastanaga i afegir el formatge tal qual, perquè així es nota més el contrast de textures i, si la deixes daurar bé, el punt cruixent de la pastanaga i del formatge fos.

Bon profit!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Deixa’ns un comentari ací baix, m’encantarà llegir-te. I si la fas i la puges a Instagram, etiqueta'ns a @Cuinadiari perquè puguem veure el resultat!

No et perdes cap recepta! segueix-nos a les nostres xarxes socials:  Instagram,  Facebook,  Pinterest o Twitter.

Moltes gràcies per seguir-nos i per formar part de la nostra cuina!

Marta