El caqui és una fruita de tardor molt saborosa i amb un munt de propietats beneficioses per al nostre organisme. Té un gran poder antioxidant, té vitamines A, B, C, E, potassi, fibra, etc.
La varietat de caqui que majoritàriament es conrea a la zona mediterrània es diu roig brillant, i a la comarca valenciana de la Ribera, té fins i tot denominació d’origen protegida.
Si la fruita no madura a l’arbre, pot parar aspra al paladar. Per eliminar aquesta aspror o astringència, deguda als tanins que conté la fruita, podem utilitzar 2 mètodes:
El primer consisteix a posar els caquis en contacte amb una fruita que desprenga etilè: plàtans, pomes, peres, préssecs, etc. Amb aquest mètode emularem el procés natural de maduració de la fruita. La textura que presentarà el caqui serà blaneta i ens el menjarem amb cullereta. Al caqui de textura tova se li coneix com “clàssic”. L’inconvenient que té, és que l’hem de menjar en poc temps per tal que no s’espatlle.
El segon mètode que podem utilitzar per fer madurar els caquis és utilitzant alcohol. En este cas, tot i que aconseguirem un caqui amb el mateix sabor que el clàssic, la textura obtinguda serà dura i ferma, i l’haurem de pelar i tallar amb ganivet. El seu color no serà tan roig com el caqui clàssic sinó més ataronjat donat que es cull bastant abans, quan passa de color verd a taronja clar. A aquest caqui se li denomina “persimon”.
Este darrer mètode és ideal si tens un caquier a casa, ja que podràs tenir caquis durant més temps i aconseguir que no es faça malbé tota la fruita de l’arbre alhora.
I després de la teoria, anem a veure en fotos com preparar els nostres caquis persimon:
Ingredients i estris:
