Hui, hem fet coques de patata i coques de tallades utilitzant la recepta del Forn Sant Francesc a Inca.
Amb l’excusa que avui se celebraven els Tres Tombs a Cerdanyola i que el Joan del Forn SantFrancesc havia compartit la recepta al seu Instagram, no m’he pogut resistir a fer-la.
Ingredients:
*amb aquestes quantitats tindràs per a fer unes 6 coquetes de 80 grams i una coca de 450 grams.
Elaboració:
Esta setmana vaig estar a Burgos per feina i l'Almudena ens va portar "morcilla de Burgos" de Sotopalacios, boníssima, d'una altra lliga de la que podem comprar per aquí.
El primer dia en vam menjar fregideta amb pebrots del piquillo i avui ens hem atrevit amb estos cigrons amb ou que estan per llepar-se els dits.
Ingredients:
Els cigrons:
Per a servir:
Quan fa uns dies vam publicar les perdius en escabetx de taronja us vam dir que les havíem fetes arran de quedar enamorats d'una amanida que vam tastar fa uns anys a Can Jubany. El contrast de sabors i textures és el que la fa tan especial: sobre una base de col kale cruixent, es posa escarola o una barreja d'enciams, grans de magrana, trossets de taronja, la perdiu esmicolada i es rega tot amb l'escabetx i una mica de suc de taronja. Boníssima!!
Ingredients:
Les anouetes són un dolç típic nadalenc d’Alcoi i la seua Comarca. Tenen forma rodoneta, d’anou, i estan fetes amb moniato, sucre, ametlla i nous. Quan s’han assecat al cap d’uns dies, s’arrebossen amb sucre llustre.
Ingredients per a fer anous de Nadal:
Posarem la mateixa quantitat* de:
*Perquè us en feu una idea, jo avui he utilitzat 300 g de moniato (un moniato mitjà), 300 d’ametlla i sucre i 260 de nous i m’han eixit unes 40 anouetes.
**Els valencians acostumem a fer tant el dolç de moniato com les anouetes de Nadal amb moniato blanc, però en certs llocs és complicat trobar-ne de blancs i només hi ha de color taronja.
També hi ha una forma de fer-les que és amb ous i sense el moniato i queden com un massapà més consistent. A mi amb el moniato m'agraden molt perquè queden més suaus.
Estris: forn/cassó o microones + film transparent per coure el moniato, bol, forquilla, guants (opcional)
Com porteu les vacances escolars?
Avui vinc amb una idea que podeu fer amb els nens aquest estiu i que els tindrà una estona entretinguts. Es tracta de fer massa de galeta, donar-li forma rodona, enfornar-la, i decorar-la amb glaça i llaminadures simulant una pizza. No només gaudiran cuinant sinó també posant en marxa la seua creativitat!
Ingredients per a fer la galeta:
Ingredients per a decorar la pizza de galeta:
Elaboració de la galeta:
1.a.-Si ho fas a mà:
Posa en un bol ample la mantega a temperatura ambient i barreja-la amb el sucre i el polsim de sal. Després agrega l’ou, l’essència de vainilla i per últim afegeix la farina passada prèviament per un sedàs. Remena-ho tot amb una espàtula i acaba pastant-ho amb les mans fins a formar una bola. Si et resulta difícil manipular la massa, embolica-la amb plàstic transparent i fica a la nevera una mitja horeta, si no, ves directament al punt 2.
1.b.-Si ho fas amb thermomix:
Fica els ingredients per aquest ordre a dintre del vas: la farina, la mantega, el sucre, la sal, l’ou i la vainilla. Programa 11 segons a velocitat 6 o fins que tots els ingredients estiguen ben integrats. En aquest cas, com no hem manipulat gaire la massa, no caldrà que la posem al frigorífic.
2.- Escalfa el forn a 180ºC.
3.- Forma les “bases de la pizza”. Amb aquestes quantitats surt una pizza gran o dues menudes. Pots marcar les porcions de la pizza amb un ganivet o bé tallar-les del tot i decorar-les per separat. Si utilitzes una plata de pizza, unta-la amb oli o cobreix-la amb una làmina de forn rodona per tal que siga més fàcil desemmotllar-la.
4.- Fica al forn de 10 a 12 minuts o fins que estiguen daurades.
5.- Trau-les del forn. Si vols decorar la pizza per porcions, torna a marcar les línies amb el ganivet mentre encara estiga calenta amb cura de no cremar-te ni de trencar la galeta. Deixa refredar abans de decorar-les.
Elaboració de la glaça:
És recomanable que la glaça es prepare i s’utilitze el mateix dia. En contacte amb l’aire es resseca i després no es pot treballar bé. Tot i això, si no utilitzes la glaça de seguida, fica-la en un recipient hermètic, cobreix-la amb film transparent tocant la superfície i tapa.
6.- Passa per un colador el sucre llustre i afegeix-li les clares i el suc de llimona. Amb unes barnilles munta la barreja fins a obtenir una consistència ferma i s’haja dissolt bé el sucre. En definitiva el resultat no deixa de ser una mena de merenga súper ensucrada.
7.- Divideix la glaça en bols i utilitza furgadents per tintar-la de diferents colors.
Per decorar galetes s’acostuma a utilitzar la glaça amb consistència ferma. Per a fer les vores agafaríem un broquet del número 2, i per a fer el farcit, li afegiríem unes gotes d’aigua per obtenir una consistència més suau o de farcit.
En el cas de la pizza d’avui, com el que es pretén és simular tomaca triturada i formatge fos, no ens interessa una textura molt ferma, per tant, pots afegir directament unes gotes d’aigua per obtenir la consistència més suau o de farcit, o si ho preferiu, podeu fer una mena de cordó per tota la vora de la galeta amb una màniga pastissera i un broquet fi, i després anar-ho omplint amb la glaça rebaixada amb unes gotes d’aigua.
Els diferents ingredients de la pizza els podeu fer amb glaça ferma o utilitzant llaminadures.
En aquestes fotos, tot i que la massa està pretallada, hem decorat la pizza sencera, no per porcions, i hem fet una glaça fluida. Hem utilitzat llaminadures per acabar de decorar la pizza:
En aquest altre cas, hem utilitzat glaça més ferma pels ingredients i hem decorat la pizza separant les porcions.
8.- Deixa que els nens posen en marxa la seua imaginació per decorar les seues pizzes.
Fa un parell de mesos va ser l’aniversari de la Jana i van venir les amigues a casa per celebrar-lo. Una de les activitats que vam fer, va ser aquesta de decorar una pizza de galeta. Prèviament vaig enfornar “les bases de pizza” individuals, i cadascuna la va decorar al seu gust. Va ser una activitat divertida i maca. Si teniu algun aniversari a la vora, segur que ho passen d’allò més bé, això sí, no tingues por de que embruten!! ;.).
Bon profit!!
T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.
Si has fet la recepta, comparteix la teua experiència amb nosaltres. Moltes gràcies!!
Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari, subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest, Twitter o Instagram.
Marta
Us porte una idea molt vistosa per un dinar o un sopar de pica-pica: unes espirals de pernil i formatge. La primera vegada que vaig fer-les, fins i tot vaig preparar la massa i tot i que eren impressionants, amb pasta de full de compra queden genials i són molt més ràpides de fer:
Ingredients per a 22 espirals:
Els flams són unes de les postres més socorregudes per quan tens convidats. Simplement has de barrejar els ingredients amb la batedora i coure’l al bany maria en un motlle caramel·litzat. El millor és preparar-lo el dia anterior i així reposa bé i pots dedicar-te a la resta de plats.
Aquest flam és una mica diferent dels típics de formatge perquè porta, a banda de mascarpone i llet condensada, formatge semicurat d’untar que li dona un sabor especial.
Ingredients per al flam de formatge (8 racions):
-Per a caramel·litzar el motlle:
-Per al flam:
Altres:
-Per al bany maria: 1,5-2 litres d’aigua o fins que cobrisca 3 dits del motlle
-Per a servir: nous caramel·litzades
Estris: cassó d’acer per a fer el sucre, espàtula/ cullera de fusta o de silicona resistent, batedora/TMX, bol ample per barrejar tots els ingredients, safata de forn fonda, motlle per a fer el flam (26x11 cm aproximadament)
Com es fa el flam de formatge:
Els Molletes són uns pans molt tous, esponjosos i sense crosta típics d’Andalusia. Són plans, d’un color pàl·lid, i tenen forma redona o lleugerament ovalada.
Estan boníssims amb tomaca i pernil, torrats amb una mica d’oli i sal, o fins i tot amb una hamburguesa.
Esta recepta de Molletes està basada en la que va preparar Iban Yarza al programa de David de Jorge. És una recepta que tot i no presentar cap complicació des del punt de vista tècnic, requereix, com totes les receptes de pa, que respectes els reposos necessaris per a una correcta fermentació de la massa. Si compleixes aquesta premissa, de ben segur obtindràs un pa deliciós.
Per l’elaboració es prepara prèviament una massa amb molt poca quantitat de farina, aigua i llevat, i es deixa reposar un mínim de 3 hores o fins tot 2 dies a la nevera. Aquesta barreja servirà de preferent. Aquest preferent es mescla després del repòs amb la resta d’ingredients i es deixa reposar fins que doble el volum. Aleshores, és quan es divideix en porcions i es fan boletes que posteriorment s’aplanen i es tornen a deixar pujar. Finalment s’enfornen i el resultat aquí el tens: 10 panets com aquests, que podràs menjar-los al moment o bé congelar-los per als esmorzars de la setmana. T’animes?
Ingredients per a 10-11 molletes:
-Per al preferent o massa mare (la nit d’abans o 3 hores d’antelació mínim)
-Per a la massa final:
Estris: Panificadora/ màquina de pastar/TMX* o un bol ample si pastes a mà, espàtula de mà, bol menut, bàscula, paper de forn o silicona, safata forn
*Este pa es pot pastar a màquina o a mà. A mi personalment m’agrada fer-ho més a màquina perquè la massa és molt enganxosa. Si pots triar entre panificadora, màquina de pastar o TMX, jo triaria les dues primeres. No passa res si ho fas amb TMX, l’inconvenient és que la TMX escalfa molt la massa i s’enganxa més a les fulles. El que has de fer si utilitzes la Thermomix, és intercalar intervals de pastat i de repòs fins que obtingues una massa menys enganxosa i elàstica. Si ho fas a mà, és més pesat però perquè no et quedes sense poder fer aquests molletes, t’expliquem també com fer-los.
Elaboració pas a pas dels Molletes:
1.- Prepara la massa mare: Barreja els 100 grams de farina de força amb 60 grams d’aigua i 1 gram de llevat fresc de forner (un pessiguet) en un bol menut i tapa amb film. Deixa reposar mínim 3 hores a temperatura ambient o de 12-48 hores a la nevera. El més còmode per a mi és preparar-lo el dia d’abans i l’endemà seguisc amb el punt 2.
2.- Posa els ingredients de la massa final en un bol ample o en la panificadora/ amassadora o TMX: l’aigua, la massa fermentada, el llevat fresc, el sagí o l’oli, la farina i la sal.
-Amb la panificadora la manera més senzilla de fer-ho és posar el programa de “masa” i deixar que la màquina faça el treball per tu. No t’hauràs de preocupar fins al punt 4.
A mi però m’agrada més el programa d’amassar pasta fresca, que és un programa que simplement amassa des del primer moment i no fa preescalfament, i vaig engegant i parant la màquina en funció de com veig la massa. Si ho fas així, deixa que paste 5 minuts, para-la, que repose 10-15 minuts i torna a engegar-la uns altres 5 minuts.
És una massa enganxosa, i amb els intervals de pastat/repòs, el que estem fent és donar temps a la farina perquè vaja “hidratant-se” i absorbint la humitat i el gluten es desenvolupe (autòlisi). Si notes que encara queda massa enganxosa, pots repetir el mateix procés unes dues o tres vegades més. Abans de deixar-la pujar, trau les pales d’amassar. Mentre amassa, pots ajudar-te d’una espàtula per a desenganxar la massa de les parets.
-Si ho fas amb TMX, barreja tots els ingredients 3-4 minuts a velocitat espiga i deixa reposar uns 10 minuts. Després programa uns altres 3 minuts a velocitat espiga. Fes els pastats i reposos necessaris fins que obtingues una massa elàstica. Potser has de deixar reposar més estona perquè la màquina així que pasta, va escalfant-se i també escalfa la massa. Quan la massa estiga llesta, passa-la a un bol gran i tapa-la.
-Si ho pastes a mà, barreja tots els ingredients i deixa reposar en un bol uns 10 minuts. Passat aquest temps, fes intervals de pastat + plegat i de repòs, tots els que siguen necessaris fins que obtingues una massa elàstica i que no s’enganxe molt a les mans. La tècnica del plegat consisteix a aplanar una mica la massa a dins del mateix bol i anar doblant cadascuna de les cantonades de la massa cap al centre. Li dónes la volta a la massa, i ho deixes reposar 5 minuts. Al cap de 5 minuts, tornes a repetir l’operació, i així unes 3-4 vegades. Ha de quedar una massa fina i elàstica encara que com té un percentatge elevat d’aigua, és bastant enganxosa.
3.- Tapa la panificadora o, si has ficat la massa en un bol, tapa-la amb film o amb un drap i deixa-la d’una hora i mitja a dues hores fins que doble el seu volum. Dependrà de la temperatura de la cuina. A l’estiu caldrà menys temps.
4.- Quan haja pujat la massa, bolca-la a sobre de la superfície de treball i talla porcions d’uns 80 -100 grams i boleja-les. Per fer les boles, neteja el marbre de farina, recolza la mà sobre el marbre, posant-la de costat (com si anares a agafar un got) i treballa la bola entre el dit polze i la resta de dits. Fes moviments circulars fent una lleugera pressió contra el marbre, fins que notes que la bola comença a agafar tensió. Un cop formada la bola, deixa-la a sobre de la safata de forn que hauràs cobert amb un paper de forn o una làmina de silicona. Fes el mateix amb la resta de porcions i deixa reposar uns 10-15 minuts.
5.- Passat aquest temps aplana cada bola amb la mà. Pots tirar-los una mica de farina per sobre. A casa fem meitat amb farina i meitat sense perquè hi ha per a tots els gustos!
6.- Torna a deixar que pujen d’una a dues hores més. De nou, tot dependrà de la temperatura de la cuina.
7.- Escalfa el forn a 200ºC amb calor a dalt i baix. Posa un recipient amb aigua a la part inferior. La humitat de l’aigua farà que quede el pa tou.
8.-Quan s’haja escalfat el forn, fica els molletes i enforna durant 10-12 minuts. No queden daurats com qualsevol altre pa, sinó molt blanquets.
9.- Deixa’ls refredar.
Nota: Si no els has de fer servir al moment, una vegada cuits, deixa’ls refredar i obre’ls per la meitat. Congela’ls així i, d’aquesta forma, et serà molt fàcil tirar d’ells quan els necessites, ja que els podràs posar directament a la torradora o deixar que es descongelen tranquil·lament.
També pots preparar entrepans i congelar-los ja fets.
Temps total*: de 3 hores a 2 dies per al preferent + 30 minuts pastat i +llevat+ 4 hores de llevat total
*Potser et tira enrere veure el temps que es triga fent aquesta recepta. Realment aquest pa requereix molt temps, però no és temps de feina activa de la teua part, sinó temps per a les fermentacions. L’única part activa del procés és pastar si és que ho fas a mà, el bolejdonar-los forma i ficar-los al forn i això no costa gens de fer. T’anime doncs a provar-los! No hi ha res com menjar un bon pa fet a casa!
Bon profit!!
T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.
Si has fet la recepta, comparteix la teua experiència amb nosaltres. Moltes gràcies!!
I si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari, subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest, Twitter o Instagram.
Marta
Aquest any és definitivament l’any dels bunyols!! Des que va començar la Quaresma hem fet bunyols 5 vegades i encara tenim per davant les Falles on no faltaran els bunyols de carabassa.
Crec que no cal dir que els bunyols de vent es diuen així perquè en fregir-los s’unflen molt i queden buits per dins. A casa ens agraden tal qual però el fet que s’unflen tant et permet farcir-los de crema, de xocolata, de nata o del que vulgues.
Ingredients:
*La llet es podria substituir per aigua.
Nota: la recepta que més m’ha agradat de totes les que he provat és la del Miquel Antoja, inclosa al llibre 101 Recetas para triunfar i que sortirà a la venda el pròxim 13 de març. L’única cosa que he modificat respecte a la recepta del Miquel és que he afegit 40 g de sucre a la massa i he bullit la llet amb una corfa de llima.
La massa dels bunyols així com l’elaboració, és molt similar a la pasta choux o a la pasta de l’almoixàvena, encara que els bunyols es fregeixen i les altres dues es couen al forn.
Estris: cassó, espàtula o forquilla de fusta/ pales d’amassar o barnilles elèctriques, màniga pastissera o bossa, paella, escumadora, pal de broqueta per tallar la pasta
Per combatre el fred d’estos dies us propose un plat de cullera: un arròs caldós que pot arribar a recordar a l’arròs amb fesols i naps, encara que la proposta de hui està feta amb molts menys ingredients i amb una elaboració bastant més senzilla. Així i tot, és un arròs molt gustós.
Ingredients per a 4 persones:
(1) Pots usar bledes que ja tingues escaldades i congelades. Si ho fas així, hauràs de pujar bastant el foc per tal que s’evapore ràpidament l’aigua que van deixant en descongelar-se.
Encara que avui dia podem trobar tota mena de verdura durant tot l’any, hi ha certs mesos en què algunes d’elles presenten el seu moment òptim, per tant podem aprofitar per a comprar-les i deixar-les a punt per quan les necessitem.
La tècnica que utilitzem per conservar les verdures per després congelar-les, és la de l’escaldat o blanquejat, és a dir, una vegada rentades i tallades les nostres verdures les fiquem en aigua bullent o les coem al vapor durant 3-4 minuts, i després, li tallem la cocció posant-les en un bol amb aigua i gel.
L’escaldat o blanquejat de verdures com les bledes, els espinacs o la col ens permetrà que un cop en fred, les puguem congelar fins que les necessitem. Això ens farà estalviar temps en les nostres elaboracions i disposar de bona verdura encara que estiguem fora de temporada. A més, quan les vulguem utilitzar no caldrà que les descongelem prèviament.
(2) La quantitat d’aigua és per un arròs caldós fet amb olla de pressió. Si el fas en una olla normal, en necessitaràs de 200 ml addicionals o una mica més.
(3) El blanquet és un embotit que es menja molt a la Comarca de la Marina i altres comarques valencianes. Es compra ja cuit i es pot menjar tal qual com un embotit o cuinat com en este arròs. A Catalunya, el que més s’assemblaria al blanquet seria la botifarra blanca o la del perol encara que el gust no és el mateix, perquè té unes altres espècies. Si no en trobes, prova amb botifarra blanca o no n’hi poses. La botifarra de ceba o morcilla com es coneix a Catalunya és més fàcil de trobar. Si no trobares ni una ni l’altra, pots fer la recepta sense elles, encara que incorporant-les queda un arròs molt més saborós.
Estris: una olla de pressió* i una cassola o paella
*M’agrada fer els arrossos melosos i caldosos en olla de pressió perquè el gra queda molt sencer. Si no en tens o no t’agrada utilitzar-la, fes-lo una cassola normal (si pot ser antiadherent) i sacseja l’arròs de tant en tant però sense remenar-lo. Recorda utilitzar més quantitat d’aigua de la que t’indique.
Elaboració:
1.- Utilitzarem 2 focs simultàniament: Per una banda, posa a escalfar l’aigua i una cullerada de sal en l’olla de pressió. (Recorda posar-ne més si no utilitzes l’olla de pressió). Per una altra banda, posa un fons d’oli en una cassola més plana o una paella. Quan l’oli estiga calent, sofregeix la carn juntament amb un parell d’alls i una mica de sal.
2.- Mentrestant prepara la verdura: pela les creïlles i talla-les per la meitat longitudinalment i després cada meitat en rodanxes. Si utilitzes bledes fresques, talla-les en trossos de 2-3 dits.
3.-Quan la carn estiga enrossida, trau-la de la paella amb una escumadora i aboca-la a l’olla on estarà bullint l’aigua.
4.- Seguidament sofregeix les creïlles a la paella on has fet la carn. Quan estiguen enrossides, agrega el pebre roig i dóna unes voltes ràpidament per tal que no es creme. Afegeix les bledes tant si les tens escaldades com si no, i dóna unes voltes fins que s’estoven. Aboca-ho tot a l’olla, fins i tot el suquet que han deixat anar.
5.- Ara posa-hi la tomaca fregida o concentrada i deixa que bulla uns 10 minuts. Passat este temps, afegeix els fesols i la botifarra de ceba i/o el blanquet. La botifarra és fàcil que es desfaça o que es buide, no passa res, el que importa és que deixe el sabor. Pots evitar-ho en part, travessant-la amb un parell de furgadents creuats en forma d’aspa. Si t’agrada l’arròs groc (als valencians ens agrada groguet), posa-li una mica de colorant.
6.- Quan el caldo torne a bullir, comprova el punt de sal. Just abans de tirar l’arròs, el caldo ha d’estar “sentidet” de sabor però no salat. Aboca l’arròs, remena una mica, tanca l’olla i cou de 3 a 5 minuts a partir de que puge la vàlvula. El temps dependrà del tipus d’olla de pressió que tingues. Apaga el foc, deixa que isca la pressió i obre l’olla. Amb molta cura barreja l’arròs (el caldo haurà quedat més a la superfície). Serveix.
Si ho fas en una cassola normal, afegeix l’arròs, sacseja un poc la cassola per tal que es repartisca tot bé i cou uns 16 minuts, els primers minuts a foc fort i després més suau. Sacseja de tant en tant la cassola per tal que no se t’enganxe l’arròs. Apaga el foc i deixa reposar uns minutets, només els necessaris perquè el gra no estiga dur i absorbisca tots els sabors.
Nota: calcula les quantitats exactes pels que sou. Un arròs caldós s’ha de menjar acabat de fer i no es pot guardar, es covaria. Pensa que encara que apagues el foc, l’arròs continua coent-se i per això apaguem el foc uns minuts abans.
Si t’agrada l’arròs més groc, afegeix-li una mica de colorant. No canviarà el sabor però als valencians ens agrada veure el gra groguet:
Temps total: un poc més d’una hora
Bon profit!!
T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.
Si has fet la recepta, comparteix la teua experiència amb nosaltres. Moltes gràcies!!
I si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari, subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest, Twitter o Instagram.
Marta
