CONILL EN SALSA DE NYORES I FRUITS SECS DE LA LOURDES

Fa un temps, parlant amb un company de feina sobre com cuinar el conill, em va explicar la manera com el feia sa mare. M’encanta que em conten receptes familiars i tradicionals, i aquesta em va atraure moltíssim, així que no vaig trigar a fer-la.

Esta recepta de conill és d’aquelles que et convencen que no cal complicar-se la vida per fer un plat de categoria. La quantitat d’ingredients que s’utilitzen és mínima, i l’elaboració simplement consisteix en daurar el conill, fer una picada i deixar que es vaja coent tot fins que la salsa quede lligada i el conill tendre.

No sé si et convenceré amb les imatges però si el proves, prepara’t per sucar-hi pa!

Ingredients:

• oli d’oliva verge extra
• 4 dents d’all (2 que fregirem i 2 crus)
• 15-20 avellanes
• 15-20 ametlles
• 2 nyores sense el peduncle ni les llavors*
• 1 llesca de pa de pagès o dues llesques de pa de barra
• 1 raig de vinagre (també pot ser vi)
• 500-600 ml d’aigua
• un conill d’aproximadament 1.200 g tallat a trossets (es pot substituir per pollastre)
• sal i pebre

-Per acompanyar:

• uns cigrons o uns fesols cuits (mongetes)
• unes creïlles fregides (patates)

*com no hem de treure la carn de les nyores sinó que les triturarem senceres, no caldrà remullar-les amb antelació.

Estris: cassola de 28-30 cm diàmetre, batedora/ túrmix

Elaboració:

1.- Posa un fons d’oli en una cassola i vés sofregint els ingredients de la picada: els fruits secs, 2 alls pelats i sencers, les dues nyores sense les llavors i finalment el pa. Tira un bon raig de vinagre al pa fregit. Així que estiga tot sofregit, reserva a dins del got de la batedora.

2.- Mentrestant, en el mateix oli, o si cal, n’hi poses més, sofregeix el conill, salpebra i vés tombant-lo de tant en tant fins que estiga daurat.

3.- Acaba de fer la picada: tritura els ingredients que has sofregit juntament amb 2 alls crus, uns 500-600 ml d’aigua i una mica de sal.

4.- Quan estiga daurat el conill, tira per sobre la salsa. Ha de quedar quasi cobert per tant, si cal, afegeix una miqueta més d’aigua. Deixa que coga uns 45-50 minuts o fins que el conill estiga tendre i la salsa haja espessit. A mitja cocció, comprova el punt de sal.

5.- Serveix amb unes mongetes, uns cigrons i/o unes creïlles fregides.

Temps total: 1 hora

Nota: Aquest és un plat que el pots menjar acabat de fer però guanya si el deixes reposar.

Si no t’agrada el conill, pots fer aquesta recepta amb pollastre.

Bon profit!!

Gràcies Jose per aquesta recepta tan bona!! Ja pots anar pensant en la següent ;-)!!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

COCA DE LLANDA DE CARABASSA

Al bloc, a més de la Coca de Llanda típica  en tenim unes quantes de versions de coques dolces: amb taronja, amb iogurt, amb taronja i iogurt, amb xocolata i melmelada…

En aquesta coca d’avui ajuntem dues elaboracions molt típiques valencianes: la coca de llanda i la carabassa torrada. El resultat és una coca de llanda de consistència més compacta i humida que la tradicional però suau i gens pesada.  

En aquesta coca, la part líquida no és ni llet, ni iogurt sinó la mateixa carabassa. Per això és ideal per a gent que té alguna intolerància als làctics. 

Ingredients de la Coca de Llanda de Carabassa:

• 4 ous
• 400 g de sucre 
• 450 g de carabassa torrada
• 170 g d’oli d’oliva suau
• 500 g de farina
• 2 paperets dobles de gasosa (2 de cada color, és a dir, 4 sobres)
• unes nous
• 1 mica de sucre i de canyella per a empolvorar

Estris: TMX/ batedora de vas/ màquina de muntar clares, paper de forn, llanda de forn rectangular de 25 cm x 37 cm aproximadament

El nom de Coca de llanda li ve del recipient on es cou, una safata rectangular de llanda (o llauna com diuen els catalans), amb les vores baixes. Jo no utilitze exactament aquesta llanda sinó unes una mica més robustes. El que és important és utilitzar un motlle rectangular d’aquestes mides (25x37) per tal que la coca es coga homogèniament i no faja “panxa”. Aquesta és la llanda típica:

Elaboració:

Si no tens la carabassa torrada, torra-la i deixa-la refredar. Jo normalment quan torre carabassa, la triture, la pese i la congele en bossetes de plàstic. Això et permet disposar de carabassa en qualsevol època de l’any. Quan la necessite, la deixe descongelar el dia d’abans a dins de la nevera i així estalvie bastant temps. Un cop descongelada l’escòrrec. 

Elaboració amb TMX i tradicional:

1.- Encén el forn a 180ºC funció ventilador + a dalt i baix, i prepara la llanda cobrint-la amb un paper de forn.

2.- Si vas a fer la recepta amb TMX, aboca els ous sencers (rovells + clares) amb el sucre i bat durant 4 minuts a temperatura 37º velocitat 4. (Si tens una batedora de vas de les de fer batuts estil americana, també pots posar els ous i el sucre i batre-ho tot a mitja-alta potència uns 3-4 minuts).

Si ho fas amb barnilles elèctriques, munta les clares a punt de neu i reserva. Per una altra banda bat bé els rovells amb el sucre fins que la barreja es torne blanquinosa i augmente una mica el volum. Junta-ho tot i agrega la resta dels ingredients en l’ordre que indiquem més avall.

3.- Afegeix la carabassa torrada, prèviament triturada o aixafada amb una forquilla i escorreguda, i l’oli. Barreja uns segons a velocitat 4.

4.- Finalment, agrega les gasoses i la farina, però no l’aboques de cop. Fica primer la meitat de la farina i barreja uns segons a velocitat 6. Després agrega l’altra meitat i barreja 15 segons a velocitat 6. És una massa bastant densa, i com el vas estarà molt ple t’anirà bé ajudar-te de l’espàtula. Obre el vas i baixa amb l’espàtula el que hi ha a les parets. Remena fins que quede tot ben integrat.

5.- Aboca la barreja en el motlle i amb una espàtula reparteix-la homogèniament fins que arribe a totes les vores i racons. Fica les nous i empolvora amb una mica de canyella i sucre.

6.- Fica al forn uns 20-25 minuts a 180ºC o fins que en punxar-la amb un pal de broqueta aquest isca net. (Com el motlle és gran, no necessitarà més, si no s’assecarà). Passat aquest temps trau del forn i deixa que es refrede.

Temps total: amb la carabassa torrada, 40-45 minuts

 

Si t’ha agradat i la vols provar de fer amb xocolata, prova de fer aquesta coca de carabassa i xocolata.

Bon profit!!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

FARINADES, “FARINAES” O FARINOSES

Hui us porte una recepta de Pasqua que es fa molt a Vinaròs, el poble de la meua àvia i de ma mare.

Al bloc ja vaig publicar fa temps la recepta de les mones de Pasqua valencianes i la del Panou. Per a fer les farinades podríem utilitzar qualsevol de les dues masses anteriors però avui us contaré la manera com les feia la meua iaia. És d’aquelles receptes que es conten de memòria i passen de pares a fills perquè són fàcils de retenir, veureu perquè…

Sempre que pastàvem la massa per fer les Mones de Pasqua, féiem també farinades. Per a aproximadament un quilo de farina, la iaia agafava 3 ous i els cascava a dins d’un got, mirava fins on arribaven i a partir d’ahí posava la mateixa mida de sucre, d’oli i d’aigua tèbia, on deixatava uns “cinc duros de llevat”. Recordeu quan el llevat el compràvem en duros?

Les farinades són com unes coques farcides que es pleguen amb la mateixa massa i queden com si foren un entrepà. El farcit més típic és el de cabell d’àngel i nosaltres de vegades, en fem algunes amb dolç de moniato o barrejant les dues confitures.

Al portar el farcit, queda una pasta molt gustosa i gens seca. T’assegure que encara que només en vulgues un trosset, repetiràs.

Ingredients per a 4 farinades (i un panouet):

-Per a la massa:

• 3 ous mitjans (160 grams)
• mateixa mida* que els ous d’aigua tèbia (150 grams)
• mateixa mida que els ous de sucre (150 grams)
• mateixa mida que els ous d'oli d'oliva suau (135 grams)
• 45 grams de llevat fresc
• 800-850 grams de farina de força*
• Opcional: Ratlladura de ½ llima (llimona) o de ½ taronja

-Per al farcit:

• cabell d'àngel, dolç de moniato o barreja de tots dos (uns 200 g de farcit per farinada)

-Per a decorar:

• 1 ou batut amb una mica de sal
• una mica de sucre 

*t’expliquem com mesurar els ingredients al pas 1. Les quantitats en grams són les que m’han eixit a mi per a 3 ous mitjans.

**la quantitat de farina dependrà molt de les qualitats d’aquesta. Com també passa a les receptes dels panous i les mones, per fer aquest tipus de masses, els ingredients líquids (ous inclosos) haurien de representar aproximadament la meitat del pes de la farina.

Estris: bàscula, 1 bol per barrejar/TMX, 1 drap de cotó/ una tapa o film transparent, corró

Elaboració:

1.- Casca els tres ous i posa’ls en un got. Mira per on arriben i posa la mateixa mida d’oli, de sucre i d’aigua tèbia.

2.- Deixata el llevat en l’aigua tèbia. Si ho fas amb TMX fes-ho 2 minuts a temperatura 50º i barreja uns segons a velocitat 3.

3.- Agrega els ous, el sucre, i l’oli i barreja bé. (Amb TMX uns 3 segons a velocitat 6).

4.- Prepara al voltant de 800-850 grams de farina en un bol. Afegeix-la de mica en mica, no tota de colp. Si la fas a màquina, pasta uns 4 minuts a velocitat espiga.

Quanta més farina afegim, més seca resultarà la pasta. Ha de quedar una massa que no s’enganxe a les mans ni a les parets del vas però que al mateix temps no siga massa dura i es puga treballar bé.

5.- Trau la pasta de la màquina. Forma una bola i deixa reposar en un bol gran com a mínim un parell d’hores tapada amb un drap de cuina de cotó o film transparent.

6.- Passat aquest temps, desgasa la massa i divideix-la en porcions. Per a cada farinada necessitaràs uns 300 g. Com tenim uns 1440 g aproximadament, jo avui he fet 4 farinades i un panouet amb els 200 i pico grams que m’ha sobrat.

Forma les farinades: sobre un paper de forn o una làmina de silicona, estén la massa fins que estiga prima. Posa el cabell d’àngel al centre i tanca com si plegares una tovallola. Posa-les a sobre d’una safata de forn.

7.- Trenca un ou en un pot de conserva. Tira un polsim de sal i barreja bé. Pinta les farinades i deixa que pugen en un lloc on no hi haja corrents d’aire. (A dins del forn apagat és un bon lloc). Necessitaran aproximadament una hora.

Quan hagen pujat, torna a pintar amb ou i tira per sobre una mica de sucre.

8.- Trau les farinades del forn i encén-lo a 200º C amb calor a dalt i baix. Quan estiga calent, enforna-les a 180º C durant 10-12 minuts. Si no tens pressa, per tal que tinguen una cocció més homogènia, és convenient que enfornes primer una safata i després l’altra.  Han de quedar d’un color morenet com el de la foto però sense estar cremades.

9.- Trau del forn i deixa refredar sobre una reixeta. 

Nota: esta és una massa que necessita una llarga fermentació i per tant, molta paciència. Seria ideal començar a pastar de bon matí per poder-les menjar per dinar o berenar. Com ocorre amb totes les masses fermentades fetes a casa, el més convenient és menjar-les el mateix dia que les fas o bé congelar-les i traure-les unes hores abans de consumir-les. Per a congelar-les, embolica-les en paper d’alumini i després amb una bossa de plàstic.

Si amb la mateixa pasta vols aprofitar per a fer mones també, t’expliquem com fer-les aquí.

Temps total: Pastat + 2-2,5 hores de repòs + 1 hora segon repòs + 10-12 minuts de cocció.

Bon profit i bones festes!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

ARRÒS AMB CONILL, FAVES I CARXOFES

Avui us portem l’Arròs de Pagès que va fer la Cristina Roig a la Mostra de Sant Vicenç dels Horts. És un arròs a la cassola molt saborós fet amb verdures de temporada i carn de conill i porc. L’elaboració d’esta recepta et servirà de base per a elaborar qualsevol arròs a la cassola i la podràs adaptar als ingredients que t’ofereix cada temporada.

Ingredients per a 4-5 persones:

-Per al brou:

• El cap i retalls del conill i la costella, algun os de pollastre que tingues
• 2 carlotes (pastanagues)
• 1 porro
• 2 cebes
• 1 branca api
• Unes branques de julivert
• 2,5 litres d’aigua
• sal

-Per al sofregit:

• 600 g de conill en talls menuts (1/2 conill)
• 400 g de costella en talls menuts
• 200 g de ceba tendra triturada (2 cebes mitjanes) 
• 1 manat d’alls tendres tallats a rodanxetes (100 g aproximadament ja nets) 
• 125 g de tomaca triturada
• 150 ml de vi ranci
• 3 carxofes tallades a octaus
• 100 g faves tendres (350-400 g de faves amb la tavella)

-Per a la picada:

• 2 alls sencers i pelats
• ¼ fetge de conill (20 g)
• 2 g de xocolata negra
• Dues branques de julivert

-Resta:

• 450 g d’arròs
• 1600* ml del brou que haurem fet al punt 1

*Amb 1600 ml de brou surt un arròs melós tirant a sec després del repòs com el d’aquesta foto:

Si el vols més melós encara, tirant a caldós, com el de la foto del principi,posa de 1800 a 2000 ml de caldo.

El brou:

1.- Sofregeix els ossos i retalls de carn i les verdures del brou amb una mica d’oli d’oliva i després afegeix 2 litres i mig d’aigua. Quan comence a bullir fica la sal i deixa coure uns 45 minuts. (Si ho prefereixes, pots posar directament els ingredients a l’aigua i deixar bullir).

Tanca el foc i deixa reposar. Després cola’l.

L’arròs:

2.- Posa un fons d’oli en una cassola i fregeix dos alls sencers pelats. Retira i reserva per la picada.

3.- En el mateix oli, sofregeix la costella i el conill. Salpebra.

4.- Mentrestant tritura la ceba i talla els alls tendres en rodanxetes i agrega’ls a la cassola quan estiga la carn una mica enrossida. Tapa i deixa coure molt lentament uns 20 minuts. Remena de tant en tant.

5.- Agrega la tomaca triturada i deixa uns altres 15-20 minuts més a foc suau. Ha de quedar ben confitat. Estarà fet quan la tomaca agafe una tonalitat fosca i l’oli comence a fer bombolletes.

6.- Mentre vés preparant les carxofes i les faves. Talla les puntes a i trau-los les fulles més verdes amb les mans. Torneja i talla cada carxofa per la meitat i després cada meitat en quatre o cinc trossos. Trau les faves de la tavella.

7.- Ara posa el vi ranci i deixa coure uns 5 minuts fins que s’evapore una mica. Seguidament fica les carxofes a la cassola juntament amb les faves pelades. Deixa coure tapat durant 10 minuts (si cal, posa una mica de res de caldo/ aigua).

8.- Fes la picada: posa els alls passats per la paella del punt 3, unes branques de julivert, 2 g de xocolata negra i el tros de fetge de conill. Pica amb la mà de morter fins a obtenir una pasta. Agrega a la cassola i dóna unes voltes.

9.- Mentrestant, en una olla escalfa el caldo que has preparat en el punt 1 fins que bulla. Afegeix l’arròs a la cassola on acabes de posar la picada i sofregeix dos minutets. Finalment aboca el caldo, sacseja un poc la cassola per tal que es repartisca tot bé i cou uns 16 minuts, els primers minuts a foc fort i després més suau. Sacseja de tant en tant la cassola per tal que no se t’enganxe l’arròs. Para el foc i deixa reposar tapat 5 minutets.

Nota: Si vols, a mitja cocció, pots tirar unes branquetes de farigola i de romaní.

Si volgueres guanyar temps, podries fer fins al punt 8 amb antelació. Després ho escalfaries tot.

Temps total: 2 hores

Bon profit!!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.
Si has fet la recepta comparteix-la amb nosaltres. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

XIPS DE CARXOFA

A finals de gener, en un dels tallers de cuina en directe que es van fer a la 32a Mostra de Sant Vicenç dels Horts, la Cristina Roig, xef, professora de l’escola d’Hostaleria de Sarrià, i assessora gastronòmica del Parc Agrari del Llobregat ens va parlar de la carxofa del Prat, una carxofa gustosa, dolça i tendra. 

Quan comprem carxofes hem de mirar que les fulles estiguen ben verdes, apinyades i la tija dura. L’hem de consumir com més aviat millor després de collir-la per tal que mantinga tota la seua frescor i les seues propietats nutritives. Un cop la comprem, l’hem de conservar entre 4 i 6 graus.  

La carxofa es cull de novembre a abril, per tant ara estem en plena temporada i hem d’aprofitar. Més endavant, quan ja comença la calor, és quan trobem aquells pelets tan molestos de l’interior del cor de la carxofa.

Les pots fer senceres a la brasa o al forn, saltades amb una mica d’oli, bullides, en truita. Nosaltres avui hem fet uns xips de carxofa, un magnífic aperitiu ben cruixent.

Ingredients:

• 2 ó 3 carxofes
• farina
• oli per a fregir
• sal

-Per a remullar les carxofes:

• un grapat de julivert o mitja llimona
• aigua freda

Estris: ganivet, mandolina, bol, paella/ cassó per a fregir, escumadora

Elaboració:

1.- Prepara un bol amb aigua freda i unes branques de julivert.

2.- Talla les puntes a les carxofes i trau-los les fulles més verdes amb les mans. Pela la tija i torneja la carxofa.

3.- Amb una mandolina o un ganivet esmolat talla finament la carxofa i posa-la de seguida en el bol amb l’aigua freda i el julivert (o mitja llimona) per tal que no es pose negra.

En este punt, les podries reservar a la nevera tapades amb film transparent fins al moment que les anares a fregir. El remull farà que queden més ertes i més cruixents en fregir-les. Jo la deixe una estona en remull i segons el temps que la deixe, de vegades li canvie un cop o dos l’aigua.

4.- Escórre les carxofes i passa-les per farina. Pots posar la farina en el mateix colador, en un plat o a dins d’una bossa de plàstic. Espolsa-les una mica per treure’n l’excés.

5.- Posa a calfar l’oli en una paella o en un cassó. Quan estiga ben calent fregeix la carxofa per tandes fins que estiguen lleugerament daurades i cruixents. Vigila que no se’t cremen, són molt primes.

Trau-les de la paella i posa-les sobre d’un colador un paper absorBent perquè solten l’oli. Finalment empolvora-les amb la sal.

6.- Serveix de seguida.

Nota: Els xips de carxofa es poden fer arrebossant-les amb farina o sense arrebossar-les. A casa agraden bastant més amb farina i curiosament no agafen tant oli.

I si volem gaudir d’uns xips de carxofa quan no siga la temporada?

Les pots congelar. Fes tot el procés fins al punt 4. Fica les carxofes ja enfarinades en una bossa de plàstic o en un safata i posa-les al congelador. Han d’estar ben escampades almenys fins que es congelen, desprès ja les podrás guardar d’una altra manera. Si no les escampes bé i unes estan a sobre d’altres, es quedaran totes pegades. Quan les vulgues utilitzar, trau-les del congelador i directament, sense descongelar, fregeix-les amb oli ben calent. Vigila perquè així congelades esguiten més del compte a l’hora de fregir-les.

 

Temps total: remull mínim una horeta, fregir: 5 minuts

Bon profit!!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta