BUNYOLS DE VENT

Aquest any és definitivament l’any dels bunyols!! Des que va començar la Quaresma hem fet bunyols 5 vegades i encara tenim per davant les Falles on no faltaran els bunyols de carabassa.

Crec que no cal dir que els bunyols de vent es diuen així perquè en fregir-los s’unflen molt i queden buits per dins. A casa ens agraden tal qual però el fet que s’unflen tant et permet farcir-los de crema, de xocolata, de nata o del que vulgues.

Ingredients:

• 200 g de llet*
• 40 g de sucre
• 1 tros de corfa de llima (llimona)
• 1 polsim de sal
• 80 g de mantega sense sal
• 160 g de farina passada per un sedàs o colador
• 5 ous
• Sucre addicional per a arrebossar-los
• Per aromatitzar-los (opcional): una mica de canyella, un rajolí d’anís per a la massa o per a arruixar-los acabats de fregir
• Oli per fregir els bunyols (gira-sol o d'oliva suau)
• Per a farcir-los (opcional): nata muntada, crema o xocolata

*La llet es podria substituir per aigua.

Nota: la recepta que més m’ha agradat de totes les que he provat és la del Miquel Antoja, inclosa al llibre 101 Recetas para triunfar i que sortirà a la venda el pròxim 13 de març. L’única cosa que he modificat respecte a la recepta del Miquel és que he afegit 40 g de sucre a la massa i he bullit la llet amb una corfa de llima.

La massa dels bunyols així com l’elaboració, és molt similar a la pasta choux o a la pasta de l’almoixàvena, encara que els bunyols es fregeixen i les altres dues es couen al forn.

Estris: cassó, espàtula o forquilla de fusta/ pales d’amassar o barnilles elèctriques, màniga pastissera o bossa, paella, escumadora, pal de broqueta per tallar la pasta

ARRÒS AMB FESOLS, BLEDES I COSTELLA

Per combatre el fred d’estos dies us propose un plat de cullera: un arròs caldós que pot arribar a recordar a l’arròs amb fesols i naps, encara que la proposta de hui està feta amb molts menys ingredients i amb una elaboració bastant més senzilla. Així i tot, és un arròs molt gustós.

Ingredients per a 4 persones:

• 250-300 g de bledes ⁽¹⁾
• 270 g arròs
• 1,5 litres d’aigua (5 vegades el volum de l’arròs) ⁽²⁾
• 2 dents d’all
• 500 g de costelles de porc tallades a trossos de 3-4 dits
• 2 creïlles menudes (patates), uns 300 g
• 1 cullerada ben plena de pebre roig dolç
• 3 cullerades tomaca fregida o 2 cullerades de tomaca concentrada
• 5 cullerades de fesols cuits (uns 180 g)
• 1 parell de botifarres de ceba (morcillas) o 1 botifarra de ceba i un blanquet ⁽³⁾
• Opcional: colorant o safrà

⁽¹⁾ Pots usar bledes que ja tingues escaldades i congelades. Si ho fas així, hauràs de pujar bastant el foc per tal que s’evapore ràpidament l’aigua que van deixant en descongelar-se.

Encara que avui dia podem trobar tota mena de verdura durant tot l’any, hi ha certs mesos en què algunes d’elles presenten el seu moment òptim, per tant podem aprofitar per a comprar-les i deixar-les a punt per quan les necessitem. 
La tècnica que utilitzem per conservar les verdures per després congelar-les, és la de l’escaldat o blanquejat, és a dir, una vegada rentades i tallades les nostres verdures les fiquem en aigua bullent o les coem al vapor durant 3-4 minuts, i després, li tallem la cocció posant-les en un bol amb aigua i gel.

L’escaldat o blanquejat de verdures com les bledes, els espinacs o la col ens permetrà que un cop en fred, les puguem congelar fins que les necessitem. Això ens farà estalviar temps en les nostres elaboracions i disposar de bona verdura encara que estiguem fora de temporada. A més, quan les vulguem utilitzar no caldrà que les descongelem prèviament.

⁽²⁾ La quantitat d’aigua és per un arròs caldós fet amb olla de pressió. Si el fas en una olla normal, en necessitaràs de 200 ml addicionals o una mica més.

⁽³⁾ El blanquet és un embotit que es menja molt a la Comarca de la Marina i altres comarques valencianes. Es compra ja cuit i es pot menjar tal qual com un embotit o cuinat com en este arròs. A Catalunya, el que més s’assemblaria al blanquet seria la botifarra blanca o la del perol encara que el gust no és el mateix, perquè té unes altres espècies. Si no en trobes, prova amb botifarra blanca o no n’hi poses. La botifarra de ceba o morcilla com es coneix a Catalunya és més fàcil de trobar. Si no trobares ni una ni l’altra, pots fer la recepta sense elles, encara que incorporant-les queda un arròs molt més saborós.

Estris: una olla de pressió* i una cassola o paella

*M’agrada fer els arrossos melosos i caldosos en olla de pressió perquè el gra queda molt sencer. Si no en tens o no t’agrada utilitzar-la, fes-lo una cassola normal (si pot ser antiadherent) i sacseja l’arròs de tant en tant però sense remenar-lo. Recorda utilitzar més quantitat d’aigua de la que t’indique.

Elaboració:

1.- Utilitzarem 2 focs simultàniament: Per una banda, posa a escalfar l’aigua i una cullerada de sal en l’olla de pressió. (Recorda posar-ne més si no utilitzes l’olla de pressió). Per una altra banda, posa un fons d’oli en una cassola més plana o una paella. Quan l’oli estiga calent, sofregeix la carn juntament amb un parell d’alls i una mica de sal.

2.- Mentrestant prepara la verdura: pela les creïlles i talla-les per la meitat longitudinalment i després cada meitat en rodanxes. Si utilitzes bledes fresques, talla-les en trossos de 2-3 dits.

3.-Quan la carn estiga enrossida, trau-la de la paella amb una escumadora i aboca-la a l’olla on estarà bullint l’aigua.

4.- Seguidament sofregeix les creïlles a la paella on has fet la carn. Quan estiguen enrossides, agrega el pebre roig i dóna unes voltes ràpidament per tal que no es creme. Afegeix les bledes tant si les tens escaldades com si no, i dóna unes voltes fins que s’estoven. Aboca-ho tot a l’olla, fins i tot el suquet que han deixat anar.

5.- Ara posa-hi la tomaca fregida o concentrada i deixa que bulla uns 10 minuts. Passat este temps, afegeix els fesols i la botifarra de ceba i/o el blanquet. La botifarra és fàcil que es desfaça o que es buide, no passa res, el que importa és que deixe el sabor. Pots evitar-ho en part, travessant-la amb un parell de furgadents creuats en forma d’aspa. Si t’agrada l’arròs groc (als valencians ens agrada groguet), posa-li una mica de colorant.

6.- Quan el caldo torne a bullir, comprova el punt de sal. Just abans de tirar l’arròs, el caldo ha d’estar “sentidet” de sabor però no salat. Aboca l’arròs, remena una mica, tanca l’olla i cou de 3 a 5 minuts a partir de que puge la vàlvula. El temps dependrà del tipus d’olla de pressió que tingues. Apaga el foc, deixa que isca la pressió i obre l’olla. Amb molta cura barreja l’arròs (el caldo haurà quedat més a la superfície). Serveix.

Si ho fas en una cassola normal, afegeix l’arròs, sacseja un poc la cassola per tal que es repartisca tot bé i cou uns 16 minuts, els primers minuts a foc fort i després més suau. Sacseja de tant en tant la cassola per tal que no se t’enganxe l’arròs. Apaga el foc i deixa reposar uns minutets, només els necessaris perquè el gra no estiga dur i absorbisca tots els sabors.

Nota: calcula les quantitats exactes pels que sou. Un arròs caldós s’ha de menjar acabat de fer i no es pot guardar, es covaria. Pensa que encara que apagues el foc, l’arròs continua coent-se i per això apaguem el foc uns minuts abans.

Si t’agrada l’arròs més groc, afegeix-li una mica de colorant. No canviarà el sabor però als valencians ens agrada veure el gra groguet:

Temps total: un poc més d’una hora

Bon profit!! 

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.

Si has fet la recepta, comparteix la teua experiència amb nosaltres. Moltes gràcies!!

I si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari, subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest, Twitter o Instagram.

Marta

MANDONGUILLES AMB FORMATGE - Polpette di carne al sugo, con cuore filante di mozzarella

No sé si també us passa a vosaltres, però quan vaig a un restaurant i m’agrada molt un plat, després intente reproduir-lo a casa. És el cas d’unes polpette al sugo (mandonguilles amb salsa) que vam descobrir a la Bella Napoli, un restaurant italià de Poble Sec, a Barcelona.

Les polpette són un clàssic de la cuina italiana i el que potser les diferencia de les nostres mandonguilles, és que porten formatge ratllat a la massa. A més, nosaltres li posem una bola menuda de mozzarella al mig, cosa que fa que encara estiguen més saboroses.

Aquestes mandonguilles amb formatge les servim amb salsa de tomaca casolana i les acompanyem habitualment de pasta (cosa que els italians no acostumen a fer), encara que també les pots servir com un segon plat amb patates fregides, arròs blanc, o simplement amb un bon tros de pa.

Ingredients per a fer mandonguilles de formatge amb salsa de tomaca:

-Per a la massa de les mandonguilles (unes 30 mandonguilles) ⁽¹⁾

• 5 ous menuts
• Sal, pebre i orenga (o les espècies que més t’agraden) ⁽²⁾
• 1,5 kg de carn de vedella picada (pot ser també un quilo de vedella i mig de porc)
• 150 g de formatge parmesà ratllat
• 70-100 g de pa ratllat (anar afegint)

-Per farcir les mandonguilles:

• 1 boleta de mozzarella per mandonguilla (2 paquets de mini mozzarella)⁽³⁾

⁽¹⁾ Posats a fer la feina, val la pena fer gran quantitat tant de tomaca com de mandonguilles. Les que sobren es poden congelar perfectament. Si les serveixes amb un plat de pasta, compta unes 2-3 mandonguilles per persona, són molt grans.

⁽²⁾ Com les cuinarem poca estona, si poses all, repetiran una mica. La primera vegada que les vam fer vam posar all i julivert però ens agraden més només amb sal, pebre i orenga.

⁽³⁾ Si no trobes boletes de mozzarella, compra mozzarella fresca en bola gran i talla-la a trossets. També queda bé amb dauets de provolone o algun altre formatge tendre.

-Per a la salsa de tomaca:

• Una ceba gran tallada a octaus
• 1-2 carlotes (pastanagues) tallades en trossos de 2-3 cm
• 50 g d’oli d’oliva verge extra
• 1600 g de tomaca triturada (2 pots de 800 g*)
• Una cullerada de sal
• Una cullerada de sucre
• Una cullerada d’orenga

Estris: bol gran per a la massa de les mandonguilles, balança, TMX i/o cassola ampla, espàtula

Elaboració pas a pas de les mandonguilles amb salsa de tomaca:

1.- Barreja els ingredients de les mandonguilles: primer bat els ous, després agrega la sal, el pebre i l’orenga. Seguidament afegeix la carn picada i el formatge parmesà. Finalment, vés agregant pa ratllat de mica en mica fins que obtingues una massa que permeta formar les mandonguilles. Si veus que no l’has tirat tot i ja pots fer les mandonguilles, no n’hi poses més. Barreja amb delicadesa i així la carn no quedarà atapeïda.

2.- Forma boles d’uns 65-70 grams, fes-los un clotet i fica la boleta de mozzarella o el formatge que tries enmig. Tanca la bola.

Un cop tingues les polpette formades, pots optar per fregir-les, cuinar-les en la salsa de tomaca directament sense fregir i que és l’elaboració que a mi més m’agrada per ser més sana i embrutes menys, (punt 5.2.), o bé, pots fer una elaboració completa del plat, és a dir, tot a l’hora amb la Thermomix: mentre es cou la salsa de tomaca al vas, en el recipient varoma cuines les mandonguilles al vapor (punt 5.1).

Tot i això, quan les faig d’aquesta manera una vegada tinc la salsa feta, m’agrada abocar-ho tot junt a una cassola i que faça xup-xup almenys 5-10 minuts per tal que les mandonguilles queden més amarades amb la salsa.

Tant si fas una elaboració o una altra, el primer que s’ha de fer és preparar la salsa de tomaca:

Elaboració de la salsa de tomaca amb Thermomix:

Si no tens Themomix, fes la salsa de tomaca picolant la ceba i la carlota en trossos molt menuts o bé ratllant-los. Posa un fons d’oli en una cassola i sofregeix-ho tot. Quan comencen a estovar-se, agrega la tomaca, la sal, el sucre i les espècies i deixa que es coga a poc a poc tapat fins que haja espessit (mínim 40-50 minuts). Un cop feta, tritura-la amb la batedora de mà o amb un passapuré i rectifica de sal i sucre. Quan estiga feta la tomaca, fica les mandonguilles a la cassola tal com expliquem al punt 5.2.

3.- Si ho fas amb TMX, posa la ceba i la carlota  a dins de la TMX. Tritura 10 segons a velocitat 4. Baixa les restes de les parets del vas i agrega l’oli. Tanca i programa 7 minuts, temperatura varoma i velocitat 1-2. No poses el cubilet.

4. -Afegeix la tomaca, la sal, el sucre i l’orenga. En este punt a mi m’agrada triturar uns segons a velocitat 7-9 per tal que es trituren més les verdures. Baixa les restes de les parets i tanca el vas.

5.1.- Si vols fer les mandonguilles al vapor (en el Varoma) al mateix temps que la salsa de tomaca…

Unta els dos compartiments del varoma, el de plàstic i el metàl·lic, amb una mica d’oli i col·loca les mandonguilles ben arranjades però deixant una mica d’espai entre unes i altres per tal que passe el vapor. Col·loca el varoma a sobre del vas de la Thermomix i programa 35 minuts a temperatura varoma velocitat 2.

L’únic inconvenient de fer-les d’aquesta manera és que com són molt grans, poden quedar una mica aixafades i més lletjotes, però és una bona manera d’estalviar temps i que es facen al mateix temps que la salsa de tomaca.

Un cop passat este temps, trau el varoma de sobre del vas i reserva. 

Obre el vas i amb una espàtula, baixa les restes de les parets del vas i de la tapa. Torna a triturar anant molt amb compte de no esguitar-te. Rectifica de sal i/o sucre.

Si tritures la salsa en calent, aquesta es tornarà més ataronjada, però no patisques, no canvia el sabor. Posa la salsa de tomaca en una cassola juntament amb les mandonguilles fins que aquestes queden cobertes (potser te’n sobra). Tapa la cassola i deixa que es coguen a foc suau uns 5-10 minuts.

5.2.-Si vols fer la salsa de tomaca i posteriorment cuinar les mandonguilles en una cassola…

Si a la Thermomix només vols fer la salsa de tomaca, després del punt 4 programa 35 minuts a temperatura varoma velocitat 2 i col·loca el cistell a sobre per tal d’evitar esquitxades.  Obre el vas i amb una espàtula, baixa les restes de les parets del vas i de la tapa. Torna a triturar anant molt amb compte de no esguitar-te. Rectifica de sal i/o sucre.

Posa una cassola ampla (o dues mitjanes) al foc i aboca-hi la salsa de tomaca que acabes de fer. Abaixa la temperatura perquè esguitarà molt. Vés col·locant amb cura les mandonguilles. Han de quedar cobertes per la salsa. Tapa la cassola i deixa que es coguen a foc suau durant uns 20-25 minuts, només els necessaris perquè la carn no estiga crua.

6.- Serveix-les com més t'agraden. Les pots fer de segon plat, que és com habitualment les mengen els italians, o bé de primer amb la pasta que més t’agrade. Aquestes polpetes amb formatge queden bé tant amb pasta curta tipus macarrons  o amb pasta llarga tipus espaguetis o tallarins.

Temps total: d’una hora a hora i mitja

Bon profit!! 

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.

Si has fet la recepta, comparteix la teua experiència amb nosaltres. Moltes gràcies!!

I si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari, subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest, Twitter o Instagram.

Marta

COQUETES DE SANT ANTONI

El 17 de gener és la diada de Sant Antoni Abat, patró dels animals i dels traginers. A banda de la típica benedicció dels animals, al voltant d’aquesta data podem trobar diferents celebracions festives com les desfilades dels Tres Tombs que es fan a molts pobles de Catalunya, o les tradicionals fogueres de la revetlla de Sant Antoni de les Illes Balears o d’alguns pobles de la Comunitat Valenciana.

I com acostuma a passar, a tota festa l’acompanya un menjar tradicional: panets, tortells, coquetes… A Benicarló i altres pobles del Maestrat són típiques les Coquetes de Sant Antoni.

La pasta d’estes coquetes és la mateixa dels pastissets de moniato de Nadal. Porten farina, oli, una barreja d’anís i moscatell, i sucre, i es formen a partir de boletes a les quals li fem dos pics que, segons diuen, simbolitzen les banyes del dimoni. Finalment, s’empolvoren amb sucre llustre i s’emboliquen amb paper de seda.

Una de les coses que més m’agrada tant dels pastissets de Nadal com de les Coquetes de Sant Antoni és l’oloreta d’anís que fa la casa després d’enfornar-les.

La recepta que utilitzem porta dues mides d’oli, una de cassalla (anís sec) amb un ditet de moscatell i la quantitat de farina, com és habitual en receptes tradicionals, és “la que entre”. Quina ràbia que fa això eh? No us preocupeu que jo us donaré una quantitat més aproximada!

Ingredients per a 38-40 coquetes (2 safates):

• 1 got de barreja d’anís sec (cassalla) i moscatell o mistela (omple uns ¾ del got d’anís i ¼ de moscatell). En grams, segons el got que utilitze jo serien 210 en total, aproximadament 160 g d’anís i 50 g de moscatell
• 2 gots d’oli (400 g). Jo pose la meitat de gira-sol i la meitat d’oliva suau
• ¾ de got de sucre (140 g)
• Farina, la que admeta, en este cas 775 g aproximadament

-Per a l’acabat final:

• Sucre llustre (azúcar glas)

Estris: bol, paper de forn, bàscula, colador, paper de seda per embolicar-los

Elaboració de les coquetes de Sant Antoni pas a pas:

1.- En un bol, aboca els 2 gots d’oli, el got de barreja d’anís amb moscatell i el sucre. Remena fins que es dissolga aquest últim.

2.-Vés afegint la farina a poc a poc fins a obtenir una massa que no s’apegue a les mans i es puga treballar però que no siga dura. Per tal de no embrutar-te tant, primer barreja amb les barnilles i després fes-ho amb les mans.

3.- Escalfa el forn a 160 ºC.

4.- Per a donar la forma a les coquetes, fes boles de 30 a 40 grams i vés posant-les en una safata de forn que hauràs cobert amb paper vegetal o una làmina de silicona. No cal que les separes massa perquè al forn mantenen la forma i no s’escampen.

Un cop tingues les boletes fetes i ben arranjades a les safates de forn, pessiga-les amb el polze i l’índex de les dues mans com si les anares a trencar pel mig per tal de formar dos piquets que segons diuen, simbolitzen les banyes del dimoni.

Amb aquestes quantitats, ixen 2 safates de forn. Prepara la primera i mentre està al forn, vés formant la segona tongada.

5.- Enforna uns 25 minuts a 160 ºC o fins que estiguen daurades i cuites per dins.

6.- Mentre es couen, vés tallant el paper de seda. Jo he tallat rectangles de 30x20 cm i els he tallat uns serrells pels costats.

7.- Un cop fredes les coquetes, amb l’ajuda d’un colador, empolvora-les amb sucre llustre.

8.- Seguidament embolica-les amb paper de seda. Si no volgueres embolicar-los, conserva’ls a dins d’una caixa metàl·lica.

Temps: Massa 10 minuts+ donar-los forma i forn en dues tongades, total al voltant de 1h 20 min

Bon profit i felicitats a tots els Tonis!! 

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.

Si has fet la recepta, comparteix la teua experiència amb nosaltres. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari, subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest, Twitter o Instagram.

Marta

VANILLEKIPFERL, galetes de nadal amb fruits secs i vainilla

Durant l’advent és molt típic a països com Alemanya, Àustria o Suïssa preparar galetes de molts tipus per quan arribe el Nadal, i les Vanillekipferl en són un exemple.

FILET DE PORC IBÈRIC AMB SALSA DE XAMPINYONS I BACÓ

Fa un temps, quan vaig descobrir la recepta del Pulled Pork, que per cert encara no he publicar, vaig començar a endinsar-me en el món de les salmorres (brine en anglés).

La salmorra consisteix a deixar un aliment, en el nostre cas d’avui filets de porc, en una solució d’aigua i sal. Es pot fer en fred barrejant l’aigua amb la sal i deixant la carn a remulla durant unes hores, o bé en calent, escalfant la sal amb altres ingredients com sucre i espècies. D’aquesta manera, a banda d’aconseguir que la sal penetre de forma homogènia en tota la peça, aconseguim també que infusionen totes les espècies aportant així més sabor a la nostra carn.

La sal, a més, “relaxa” les proteïnes de la carn i permet retenir la humitat, la qual cosa ens donarà com a resultat una carn més sucosa i més saborosa.

Si decideixes fer esta recepta, fes-ho amb antelació, si pot ser, 2 dies abans i si no, almenys un. Tingues en compte que necessitem unes 12-14 hores d’antelació, que és el temps de preparar l’aigua i deixar la carn en la salmorra. A més, en este cas, i com ocorre amb tots els guisats, aquest és un plat que guanya amb el repòs. La carn s’amararà més del sabor de la salsa i també pararà més tendra. Com en tot, això sí, assegurat que la carn és de bona qualitat, perquè la salmorra ajuda però no fa miracles!! ;-)

Potser cuinar aquests filets de porc amb salsa de xampinyons et semble pesat pel tema del temps, però no és gens complicada. De fet, la recepta està inspirada en el llibre Recetas para Cocinar con Niños de MasterChef Junior, amb canvis en els ingredients i en la preparació per tal d’aconseguir una carn menys eixuta.

Anima’t i conta’ns què t’ha semblat!

Ingredients per a 8 persones:

-Per a preparar la salmorra per a 4 filets de porc:

• 1,5 l d’aigua (o 750 g  d’aigua + 750 g de gel si vas amb presses)
• 60 g de sal*
• 80 g de sucre*
• 1 branca de romaní o una cullerada de romaní sec
• 1 branca de farigola
• 1 fulla de llorer
• 1 cullerada  de pebre negre en gra i 3-4 claus d’olor
• 4 filets de porc ibèrics lligats
• cordill per lligar la carn
• 1 bossa de congelació amb tancament de cremallera

*també es pot fer la salmorra en equilibri, posant menys sal (entre un 0,6 o in 1% del pes total de la carn + l’aigua i no posar el sucre). En este cas doncs, posariem al voltant de 20 grams de sal.

-Ingredients i estris per a la resta d’elaboració del plat:

• Els 4 filets de porc (1400 g) prèviament posats en salmorra
• Unes 30 cebetes menudes del platillo
• Aigua per escaldar les cebes
• Aigua amb gel per refredar les cebes
• 1 ceba gran
• 250 g de bacó
• 400 g de xampinyons filetejats
• 1 culleradeta de pols de ceps (si no en tens, no passa res, però li aporta molt bon sabor)
• 400 g de nata
• sal

Altres estris: bols, cassola de 24 cm per preparar la salmorra i per a escaldar les cebes, ganivets, escumadora, picadora, cassola de 28 cm

Elaboració:

1.- Prepara l’aigua de la salmorra: Bull 750 g d’aigua amb la sal, el sucre i les espècies. Aparta del foc i deixa reposar uns minuts. Afegeix el gel. Hem utilitzat gel perquè hem preparat la salmorra just abans d’anar a dormir i així no ens hem d’esperar que es refrede. No obstant això, si vas bé de temps, pots escalfar el litre i mig d’aigua i esperar que la barreja estiga completament freda.

2.- Lliga els filets de porc amb un cordill o demana-li al carnisser si t’ho pot fer. Així quan els cuinem conservaran millor la forma. Deixa’ls a dins d’una bossa de congelat o bé en una cassola.

3.- Aboca l’aigua de la salmorra a la bossa de congelació on hauràs posat els filets. Pots utilitzar també una cassola, el que és important és que els filets queden ben coberts. Deixa a la nevera de 4 a 8 hores.

4.- Trau els filets de porc de la salmorra, repassa amb aigua, eixuga amb un paper de cuina i deixa temperar.

5.- Mentrestant prepara les cebes: Posa aigua a escalfar en una cassola mitjana. Talla-li les puntes a les cebetes. Quan l’aigua bulla, escalda les cebes durant 2 minuts. Trau-les a un bol amb aigua i gel. Quan estiguen fredes, pela-les. Hi haurà cebes que ja hauran perdut la pell i d’altres que els hauràs de traure la primera capa perquè no són tan tendres. Reserva.

6.- Posa uns fons d’oli en una cassola ampla i daura la carn per totes bandes, però deixa l’interior cruet. Com han estat a la salmorra, de moment no posarem sal. També, al principi, soltaran molta aigua per tant, posa el foc més aviat fort i primer posa’n dues peces i després les altres dues. Trau-les del foc i reserva. Si vols, les pots tapar o embolicar amb paper d’alumini per tal que no es refreden.

7.- Pela, talla i tritura la ceba gran i daura-la en la mateixa cassola on has fet la carn. Si han quedat restes de les herbes de la carn, trau-les per tal que no es cremen.

8.- Mentre es daura la ceba tritura el bacó i quan estiga la ceba mig cuita, agrega’l a la cassola. Als 5 minutets aboca les cebetes i dóna unes voltes durant 3-4 minuts.

9.-Mentrestant talla a làmines fines els xampinyons i afegeix-los a la cassola juntament amb una cullerada de pols de ceps. Deixa coure uns 10-12 minuts remenant de tant en tant. En acabant, agrega la nata i un parell de branques de romaní. Deixa reduir uns 10 minuts i comprova el punt de sal. Recorda que fins ara no hem posat gens de sal però el bacó ja li haurà donat un punt i no estarà massa dolç.

10.- Talla i trau el cordill als filets i incorpora’ls a la cassola. Deixa que es coguen de 10 a 15 minuts més. (Dependrà del temps que els has tingut daurant-se). A mi no m’agraden que queden crus per dins però sí una mica rosadets. De tota manera, si després un cop tallats els veus que estan massa crus, no et preocupes perquè els tornarem a escalfar amb la salsa i es couran una mica més.

11.- Deixa refredar una mica i talla a rodanxes. Serveix amb la salsa per sobre. En este moment o en el punt anterior és on podries deixar reposar fins l’endemà i així agafarien més el sabor de la salsa.

En el moment de servir acompanya la carn amb un arròs blanc de guarnició o un puré de creïlles (patates).

Bon profit!! 

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.

Si has fet la recepta, comparteix la teua experiència amb nosaltres. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari, subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest, Twitter o Instagram.

Marta

COCA DE IOGURT SENSE GLUTEN

La coca de iogurt és una recepta que quasi tothom fa a casa. És fàcil i pràctica perquè només amb l’envàs d’un iogurt es poden mesurar la resta d’ingredients.

Darrerament, les al·lèrgies, les intoleràncies o les conviccions de no prendre gluten, han anat en augment i això fa que puguem trobar al mercat molta més oferta de productes sense gluten que fa uns anys, i tenir alternatives per a algú amb intoleràncies anima molt.

La recepta d’avui me la va passar una mare del cole i està feta amb una barreja de farines de rebosteria sense gluten que ja ve preparada, però també es podria fer amb farina d’arròs o amb una combinació de fècules i altres farines sense gluten. Ja anirem penjant més receptes amb noves propostes sense gluten perquè vegeu el resultat.

Esta coca és una bona opció per a esmorzar o berenar, o fins i tot, la podem convertir en un pastís més festiu farcint-lo de crema pastissera o de nata el dia que tenim convidats amb intolerància al gluten.