A casa, com ja sabeu, som molt de mar. A banda que el meu avi era mariner, un dels hobbies de mon pare era anar a pescar, a bussejar i a “polpejar”, i de menuts, nosaltres també teníem les nostres ulleres, les nostres aletes (peus d’ànec), la nostra bossa de reixeta per a guardar els eriçons, els caragols i els polps que agafàvem amb aquell ganxo amb punta doblada i punxeguda. I desprès, a casa, era ma mare qui cuinava tots els “tresors” que havíem trobat a la mar.
Els polps, si eren grans, els assecàvem a l’aire:
…i desprès els torràvem. Que bo que està el polp torrat i amb una mica d’oli d’oliva!!
Els polps més menuts, acabaven a la cassola.
Cuinar polp pot semblar complicat, però en esta recepta tornem a posar tots els ingredients en cru i en mitja hora tenim un polp guisat en una salseta boníssima per sucar-hi pa!.
A casa normalment no el servim com a plat principal sinó més bé com una tapeta, sempre acompanyant altres plats com les nostres coques salades, una “ensaladilla”, caragols de mar bullits, o abans de menjar un arròs a banda o una fideuà.
Aprofitem la proposta mensual de Memòries d’una cuinera per enviar-los aquesta tapa de polp guisat que ens encanta:
Esta és la forma com cuinem el polp a casa. Necessitem:
Ingredients: 
- 1,5 kg de polp (2 polps mitjans) –prèviament congelat
- 3 cebes mitjanes
- Unes branques de julivert
- 4 alls sencers i amb la pell
- 1 fulla de llorer
- 80 g de brandi
- Un raig d’oli
- Un tap de suro**
- (Opcional: 60 g de pebrera roja)*
-Per a la picada:
- 1 ó 2 llesques de pa****
- Unes 20 ametlles
Nota sobre els ingredients:
*Pebrera: si en tens n’hi poses si no, no cal
**Tap de suro: és costum posar un tap de suro d’ampolla de vi a l’olla, diuen que d’esta manera ix més tendre. No sé si científicament està provat o no però com sempre surt bo així, doncs no trencarem les tradicions.
***Com haureu vist, d’igual manera com fem amb la sèpia guisada, no posem sal per a cuinar el polp.
****Adapta la recepta per a celíacs utilitzant pa sense gluten
Estris: olla de pressió, ganivet, morter
Elaboració:
1.- Neteja bé el polp. Trau-li la boca i els ulls, talla la bossa per la meitat i lleva-li els budells. Per a netejar els tentacles va molt bé fer-ho posant aigua en un safa i anar sacsant-lo. Canvia l’aigua fins que aquesta isca sense impureses. Una vegada net, escorre’l i congela’l. El fet de congelar-lo farà que les fibres es trenquen i que una vegada cuit estiga més tendre.
2.- Descongela el polp i talla cadascuna de les potes en trossos de 3 dits.
3.- Fes la picada. En la mateixa olla on faràs el polp, fregeix les ametlles i el pa. Trau de l’olla i pica en un morter. Reserva.
4.- Si passes un tovalló de paper per l’olla per traure l’oli de la picada no caldrà que la neteges. Posa el polp a l’olla.
5.- En uns minuts es tornarà de color rosat i haurà amollat bastant aigua. Llança la meitat.
6.- Fica tots els ingredients (excepte els de la picada) a dins de l’olla: Les cebes en juliana, les branques de julivert picades, els alls sencers, la fulla de llorer, el gotet de brandi, un raig d’oli i el tap de suro.
7.- Remena, tanca l’olla i cou durant 15 minuts a partir de quan comença a sortir el vapor per la vàlvula o puja el segon anell (Wmf).
8.- Passats els 15 minuts, obre l’olla i agrega la picada. Deixa coure uns 3-5 minutets més remenant de tant en tant per tal que no se’ns enganxe.
9.- Serveix calent.
Bon profit!!
Si t’ha agradat la recepta, tens dubtes o suggeriments, deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!
Marta
19 comentaris :
Ostres quina impressió la primera foto! no he provat mai el pop sec, encara que tampoc guisat de la manera que ho has fet tu. Fins ara només l'he provat bullit estil "a la gallega"...té molt bona pinta, igual que tot el que hi ha al blog, Salutacions, Marivi
Uau, quina recepta, Marta, me l'apunto ja i t'asseguro que la provaré. I això del pop sec, ja m'agradaria tastar-lo, ja. Petons.
Sempre he menjat el pop a feira, faré aquesta recepta, si tu ho recomanes segur que està ben bo!!!
Petonets
Doncs prova-la Maria perquè és molt bona. Es una recepta de casa de tota la vida! :-) Marta
Es molt curiós com pengem els polps per a assecar-los. Normalment es tallen per la meitat i s'obren i es posen sobre una fusta com si fos un penjador. Ma mare darrerament els penja sense tallar com si d'una peça de roba es tractara jeje, amb pinces, la veritat és que xoca quan no ho has vist mai, però així sec el polp és boníssim! :-)
Ja em diràs Chus! Marta
Quina recepta més bona!! A Beneixama, on visc, no és fàcil trobar polps, però me l'apunte a "pendents". M'ha fet gràcia la teua definició de la valenciana o la catalana segons on sigues. Ja passa això, a casa nostra. Salutacions
Els pops penjats perquè s'assequin ho he vist a Grècia, no sabia que aquí també es feia.
Quan temps els hi teniu?
La propera vegada ho faré.
Una abraçada. Manel.
Hola Manel! depén del temps que faça però en uns tres dies els pots tenir secs. Sobre tot posa una xarxeta per a les mosques!! :-) Una abraçada, Marta
Una entrada popera molt interessant...ara el que més m'ha sorprès és això que els pops grans s'estenguin i s'assequin a l'aire! Mare de Déu...això de la cuina del pop és tot un món desconegut per mi! Això si...m'encanta menjar-los, i així com proposes preparar-los han de ser una delícia! Petons!
M´encanten els pops pero no els he cuinat mai d´altra manera que saltejats, vull interar fer-los pero no tinc olla a pressio i m´agradaria saber si els puc cuinar amb un altra estri.i si es aixi quant temps tene d´estar bullint.
Gracies
Hola Enric. La veritat és que jo sempre l'he fet com el fa ma mare a l'olla de pressió però suposse que el podries fer en una cassola normal tapat amb la seua tapadora en uns 40 minuts (dependrà del tamany del polp). El que pots fer és reservar el caldo que treiem al principi per si de cas el necessites durant la cocció. Si ho proves ja em diràs i ho posarem per la gent que no té olla de pressió! Merci pel comentari! Marta
Moltes gracies Marta, quan els faci ja et fare saber com ha anat,
Ostres ara feia dies que no passava per l'univers blogger i m'havia perdut entrades com aquesta! la imatge dels pops penjats és brutal, m'encanta! Fins ara no era una gran entusiasta del pop, suposo perquè sempre el menjava de la mateixa manera. Fa poc el vaig tastar a la brasa i em va agradar moltíssim, aquell gustet... ummm. La teva proposta és igual de temptadora, però jo tampoc tinc olla a pressió, ho hauré d'intentar amb una de normal, a l'altre pis no em cabia a la cuina, suposo que entrarà a la propera "wishlist" ;-) Una abraçada!
Al meu poble hi fiquen penques, també.
Molt bona recepta, gràcies
Ostras Marta! Em xifla el polp sec. Ací a Dénia és molt típic. Als bars però, te'l posen tan fi q quasi no li trobes el gust. I el polp guisar, ma mare el fa igual. Serà perquè també és filla de mariner? Jajajaja. El millor la picada. Bessets desde Dénia
Ostras Marta! Em xifla el polp sec. Ací a Dénia és molt típic. Als bars però, te'l posen tan fi q quasi no li trobes el gust. I el polp guisar, ma mare el fa igual. Serà perquè també és filla de mariner? Jajajaja. El millor la picada. Bessets desde Dénia
Ací en Calp també ens agrada molt el polop de aquestes dues maneres i també em fem una molt bona, que és el Putxero de polp.
El polp amb penques sí que l'he fet però no sé si és el mateix que el vostre putxero de polp, no l'he fet mai així que si t'animes a compartim la recepta, la farem gustosament! 😉 gracies per la visita!!
Publica un comentari a l'entrada