GALERIA DE FOTOS

dijous, 4 d’abril de 2013

PANOU

El Panou és un pa dolç que es menja a molts llocs del País Valencià. El fem de forma rodona i es fa bàsicament amb ous, farina, rent de forner i la part líquida pot ser llet, aigua o suc de taronja.  Veient els ingredients ens porta a pensar que la paraula “panou” ve de pa amb ou, no??

Però Panou no és l'unic nom que rep este pa dolç. Se’l coneix amb infinitat de noms. A les comarques del sud d’Alacant, es fa una mica més pla i li diuen Tonya o Fogassa. A alguns llocs de l’interior, com a la Vall de Gallinera, se’l coneix com Coca Bova, encara que en altres llocs la Coca Bova és la Coca de Mida.

Una altra característica d'este pa dolç és que el fermentat és molt llarg, fins i tot antigament, es deixava la massa pujar tota la nit al costat del llit que era dels llocs més calentets de la casa, i d’ahí també li ve un nom en castellà que és el de “Pandurmiendo”.



De sabor s’assembla molt a la massa de les Mones de Pasqua tradicionals. De fet, les mones, es podrien fer amb aquesta massa, encara que amb el panou ens agrada fer una fermentació més llarga i com pugen més, si volem fer mones amb l’ou al mig o amb formes de diferents animals, amb aquesta massa es deformarien.

La molla del panou és molt blaneta, lleugera i airejada, peculiaritat que li dóna un altre nom pel qual es coneix: Coca d'aire. La corfa, agafa un color bastant fosquet i per això també se li anomena Pa Socarrat, Pa Cremat o en castellà Panquemado.




I segur que n’hi ha molt més de noms…

A prop de València, al Panou també li diuen mona i acostumen a posar-li el caramull al mig, que és clara d’ou batuda que en ficar-la al forn, queda cruixent per fora i blaneta per dins. Algun dia els farem així…

El Panou es relaciona molt amb festes com la Pasqua o les Falles, encara que es poden trobar als forns durant tot l’any.

Està molt bo tot sol o bé amb xocolata, tant siga una presa o una tassa de xocolata desfeta. Hi ha qui se’l menja amb una mica de sobrassada o de llonganissa de pasqua i el contrast també és molt bo.

Us ve de gust?



























Ingredients per a 1600 g de massa*:
6-2-panous-ing2


-Per a la massa mare:
  • 10 g de llevat fresc de forner**
  • 60 g d’aigua tèbia
  • 100 g de farina
-Per a la resta de massa:
  • la massa mare anterior
  • 800 g de farina de força
  • 3 ous L
  • 200 g de sucre
  • 100 g d’oli d’oliva suau
  • 50 g de suc de taronja
  • ratlladura d’una llima (llimona)
    o de 1/2 llima i mitja taronja
  • 40 g de llevat fresc de forner**
  • llet tèbia/ aigua (de 80-110 g quantitat variable, dependrà del que pesen la resta d'ingredients líquids. Mira la nota)***
  • Opcional: unes gotes d'aigua de tarongina

-Per a decorar:
  • 1 ou batut per a pintar
  • sucre blanc
*Amb aquestes quantitats pots fer 4 panous de 400 g cadascun. Els dels forns acostumen a ser més grandets, però pense que uns 400 g per panou ja va bé per coure'ls en els forns que tenim a casa.

**El llevat si els pots comprar en un forn, molt millor, sinó, del súper. Com anem a fer un llevat llarg, només posem 40 g. (a banda dels 10 g de la massa mare). És important que respectes els dos llevats de la massa: el primer que deixem mínim unes 6 hores i el segon llevat quan has format les peces.

**Per a 800 grams de farina, necessitem la meitat d’este pes en ingredients líquids, és a dir, 400 grams que hauran de fer el ous +el suc +l'oli +aigua/ llet . El que farem és: primer pesarem els ous, el suc de taronja i l’oli. Posem per cas que els ous fan 170 grams i li sumarem els 100 g de l'oli, els 50 g del suc i ens farà un total de 320 g. La quantitat de llet o d’aigua que necessitarem serà la diferència fins a 400 g, és a dir, en este cas necessitarem 80 g de llet o d’aigua perquè la part líquida de la recepta pese la meitat del pes de la farina.

Estris: TMX/ màquina de pastar, bols, espàtula

Elaboració:

Si ho fas per a un dia en particular, com els dies de Pasqua que eixim a dinar o a berenar per ahi,  hauràs d'organitzar-te bé. A mi aquesta recepta m'agrada començar-la a fer el dia anterior tot just abans d'anar-me'n al llit. Faig la massa mare, m'espere que puge i després faig la pasta i la deixe reposar fins l'endemà, que m'alce promptet per acabar de fer-les. D'aquesta manera, si marxem fora els dies de Pasquan, a mig matí ja estic llesta per eixir.

-La nit anterior:

PAS 1: MASSA MARE

1.- Barreja 10 g de llevat amb 60 g d’aigua tèbia fins que es dissolga bé. Després barreja amb 100 g de farina.

6-2-panous-1-16-2-panous-1-26-2-panous-1-36-2-panous-1-4

Forma una bola i deixa reposar fins que doble el volum. L’ideal és fer aquesta barreja abans de sopar i després de sopar, pastar la resta de la massa.

6-2-panous-1-5

PAS 2: BARREJA DE LA MASSA MARE AMB LA RESTA D’INGREDIENTS

2.- Desfés els 40 g de llevat amb l’aigua o llet tèbia.

6-2-panous-2-16-2-panous-2-2

3.- Passa la farina per un sedàs o per un colador.

6-2-panous-3

4.- Mescla la massa mare amb la farina i després agrega el llevat que has desfet amb la llet. Queda una massa molt grumollosa.

6-2-panous-4-16-2-panous-4-26-2-panous-4-3

5.- En un altre bol, barreja els ous amb el sucre, l’oli, el suc de taronja i la ratlladura i agrega a la barreja anterior.

6-2-panous-5-16-2-panous-5-26-2-panous-5-36-2-panous-5-4

Al principi és una massa molt enganxosa. Has de tenir paciència i amassar estona fins que no s'apegue i obtingues una massa elàstica.

Ho pots fer a mà o amb la teua màquina de pastar: TMX, Mycook, Kitchen Aid, etc. Si no et cap tota la massa d’una, fes-la en tongades.

Si ho fas amb TMX:
Amb la TMX hi cap tot. Primer barreja els ingredients líquids, després agrega la massa mare esmicolada i finalment la farina. Amb 3 minutets i mig ja estarà ben pastat. Si no queda elàstica, torna a programar un minut més.

6.- Forma una bola, unta-la amb oli i tapa amb film transparent o amb un drap net. Deixa reposar tota la nit (de 6 a 8 hores ja està bé) a dins d’un llibrell gran en un lloc sense corrents d’aire. Dins del forn apagat és un bon lloc per a deixar-la.

6-2-panous-6-1
A les 2 hores de repòs…
6-2-panous-6-2
…a les 6 hores…
6-2-panous-6-3


-A l’endemà a primera hora:

7.- Com pots veure a les fotos, a l’endemà la massa haurà pujat molt. Unta’t les mans amb una mica d’oli i desgasa la massa pastant-la una mica portant tots els extrems cap al centre. Semblarà que l’hajes pifiada perquè baixa tota de cop. No et preocupes, és normal que es desunfle molt la massa.

6-2-panous-7-16-2-panous-7-2

8.- Divideix les porcions de massa per a fer els panous. Intenta no fer pedaços i que tota la massa que agafes per a un panou haja fermentat junta.

Com ja hem comentat, amb aquestes quantitats surten 4 panous de 400 g, però si vols els pots fer més menuts. Això sí, vigila que tots els que poses en la safata siguen del mateix tamany i que quan cresquen no acaben besant-se. Si els fas d’uns 150 g (tamany individual), et cabran 4 per cada safata de forn. Si els fas de 400 posa'n només 2 i el més allunyats possible. 

6-2-panous-8-1

Per a donar-li forma als panous, agafa un tros de massa i amb les mans vés rodant les vores cap a dins fins a formar una bola. Has de dur la tensió de la massa cap al centre. Col·loca damunt d'una neula o de papel de forn.

6-2-panous-8-3

9.- Pinta amb clara d'ou i tira força sucre per sobre.



10.- Deixa reposar a la safata fins que doblen el volum. Com hem fet amb la primera pujada, també el deixem a dins del forn apagat. El temps que els deixem dependrà de la mida dels panous i de la temperatura, però compta d'una a dues hores més.



11.- Un poc abans d'acabar l’ultima pujada, escalfa el forn a 200º amb calor a dalt i baix.

12.- Fica a dins del forn, a la part del mig o una mica més avall. Enforna uns 15-20 minuts, els primers 5 minuts a 200º i desprès a 170-180º. El temps dependrà de la mida dels panous. Han d’estar marronetes però vés amb compte perquè amb uns 4-5 minuts de més se’t podrien cremar.



Amb la mateixa massa es poden fer Coques de Pasqua amb panses i anous. Les aplanes i les omplis tant per dins com per danunt , de nous i panses i les cobreixes amb molt sucre.


Degustació: Espera que es refreden i acompanya d’un tros de xocolata, d’una xocolata desfeta o d’un tros de llonganissa de Pasqua.

Nota: totes les masses fermentades fetes a casa, s’acostumen a endurir ràpidament, per tant, el més convenient és menjar-les el mateix dia que les fas. Per a conservar-les millor fica-les en una bossa de plàstic quan ja estiguen fredes. Si no les aneua menjar totes, conge-la'ls. 

6-2-panous-0-2


I si t'han quedat durs, pots torrar-los a llesquetes i sucar-los en xocolata desfeta o bé fer este Pa de Calatrava amb restes de panou i ametlles:




Temps total: massa mare 1-2 hores, 5 minuts pastat + 6-8 hores de repòs + 5 minuts bolejat +  30 minuts- 1 hora repòs ja feta la forma + 15 minuts enfornat.

Bon profit!! 

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.

Si has fet la recepta, comparteix la teua experiència amb nosaltres. Moltes gràcies!!

I si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari, subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a FacebookPinterestTwitter o Instagram.

Marta

19 comentaris :

  1. apa, que bo! Té una pinta a l'interior que em recorda el pa xinès fregit. Però el bo, eh? No el que et dónen als xin-fun-fa... ja miraré si em surt. Bona entrada!! Petons

    ResponElimina
  2. Me has transportado a mi infancia! los sábados mi madre compraba los panquemados en el horno y nos los comíamos con un chocolatito caliente para desayunar...muy buenos Marta. Un saludo y felicidades por el blog. Miriam

    ResponElimina
  3. Una mica de pietat... penjar això de bon mati... Però que bo!!! Quan la meva cunyada vivia a Ibi, un poble d'Alacant, apa que no m'havíem menjat. T'han quedat d'upa!!! Que tinguis un bon dia.

    ResponElimina
  4. No coneixia aquest pa tipus coca, però el nom de Tonya si que em sona una mica.
    Però pel que es veu a les fotos ha d'estar ben bona!
    ptns!!

    ResponElimina
  5. Jo em menjava, de petita, quan anava a casa de la família de la meva mare a Elda, i estaven boníssimes!!! Estic segura que aquestes estan igual o més delicioses!!!Una abraçada

    ResponElimina
  6. Done fe que estan boníssimes. Les he fet amb una mida semblant i és un sabor que ens recorda l'infancia....molt dificil de trobar ahuí en dia. Molt bona pinta!!!!!!!

    ResponElimina
  7. Segur que està boníssim. No sé si em fa falta la xocolata, sol ja deu ser espectacular

    ResponElimina
  8. Hola!! no el coneixia aquest pa i té una pinta extraordinària! amb una mica de xocolata deu ser deliciós, nyam nyam!!!! m'ha sorprès la quantitat de noms que arriba a tenir! :)

    ResponElimina
  9. Em sembla que han d'estar bonissims!!! M'ho apunto per fer i a mes esta molt ben explicat!!!
    Ens tornarem a veure per la blogosfera!!!!!

    ResponElimina
  10. quina pinta més esplendida la d'aquest panou... no l'he tastat pero crec que ha de tenri un sabor molt familiar....

    ResponElimina
  11. com diu @delia_amoros, a les comarques del sud del País Valencià diem fogassa o fogasseta (https://twitter.com/delia_amoros/status/319757044179664897/photo/1) a aquesta mena de coca dolça que no hem de confondre amb la fogasseta de les Terres de l'Ebre (que no és dolça sinó salada). A Elx, el Baix Vinalopó, a l'Alacantí i totes les comarques meridionals i a bona part del País Valencià sinó tot, si hi posem un ou dur (amb closca i tot, per descomptat) al centre de la fogassa o fogasseta, al caramull, abans de ficar-la al forn, en diem mona, i aquesta és la nostra "mona de Pasqua". Salut

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots pels comentaris.
    Josep: Doncs un altre nom per a afegir... he posat toña perquè quan jo estudiava a Alacant de vegades en compràvem i els li deien així(en castellà).La mona a Dénia també la fem amb l'ou dur i el panou la veritat és que es menja tot l'any encara que ara costa trobar forns que encara els fagen... Gracietes pel comentari. Marta

    ResponElimina
  13. Deu n'hi do, quants noms té, ho que no hi ha dubte es que està molt bo, m'agrada la molla que té.
    Petons.

    ResponElimina
  14. Marta, gràcies per la recepta, molt be ilustrada i explicada.
    M'ha fet il·lussió, la meva sogre era de Cullera i sempre parlaba del Panou.
    Em guardo la recepta.
    Petonetsn

    ResponElimina
  15. Marta,
    Ho fas tan bé. Ets una artista. La molla del pa es veu tan bona...
    Nani

    ResponElimina
  16. Que buena pinta, me encantan. Te he dejado un premio en mi blog.
    Besitos

    ResponElimina
  17. Hola Marta,

    Te acabo de conocer a través del blog "el nido de mamá gallina" y me quedo a seguirte.
    Que buena pinta tiene todo lo que haces y seguro que sabe igual de bien.
    Con tu permiso me quedo a seguir conociendo tu blog.
    Un abrazo,

    María

    ResponElimina
  18. M'ha encantat tota la historia d'aquesta "mona"... la molla es veu superflonxa, i molt apetitosa. Sens dubte la guardo per probar-la....Un petò ben gros!!!!!

    ResponElimina
  19. Aquesta recepta m'ha fet moltes ganes de provar-la. M'agraden molt aquestes masses fermentades, amb aquesta textura que mostra la foto.

    ResponElimina

(Si no tens perfil de Google comenta com a Nom/url i no posis res al camp de url. Els comentaris anònims són considerats spam. Si us plau, no deixes el comentari sense signar, ja que no et puc posar una cara, et posaré un nom :-). )