FARINADES, “FARINAES” O FARINOSES

Hui us porte una recepta de Pasqua que es fa molt a Vinaròs, el poble de la meua àvia i de ma mare.

Al bloc ja vaig publicar fa temps la recepta de les mones de Pasqua valencianes i la del Panou. Per a fer les farinades podríem utilitzar qualsevol de les dues masses anteriors però avui us contaré la manera com les feia la meua iaia. És d’aquelles receptes que es conten de memòria i passen de pares a fills perquè són fàcils de retenir, veureu perquè…

Sempre que pastàvem la massa per fer les Mones de Pasqua, féiem també farinades. Per a aproximadament un quilo de farina, la iaia agafava 3 ous i els cascava a dins d’un got, mirava fins on arribaven i a partir d’ahí posava la mateixa mida de sucre, d’oli i d’aigua tèbia, on deixatava uns “cinc duros de llevat”. Recordeu quan el llevat el compràvem en duros?

Les farinades són com unes coques farcides que es pleguen amb la mateixa massa i queden com si foren un entrepà. El farcit més típic és el de cabell d’àngel i nosaltres de vegades, en fem algunes amb dolç de moniato o barrejant les dues confitures.

Al portar el farcit, queda una pasta molt gustosa i gens seca. T’assegure que encara que només en vulgues un trosset, repetiràs.

Ingredients per a 4 farinades (i un panouet):

-Per a la massa:

• 3 ous mitjans (160 grams)
• mateixa mida* que els ous d’aigua tèbia (150 grams)
• mateixa mida que els ous de sucre (150 grams)
• mateixa mida que els ous d'oli d'oliva suau (135 grams)
• 45 grams de llevat fresc
• 800-850 grams de farina de força*
• Opcional: Ratlladura de ½ llima (llimona) o de ½ taronja

-Per al farcit:

• cabell d'àngel, dolç de moniato o barreja de tots dos (uns 200 g de farcit per farinada)

-Per a decorar:

• 1 ou batut amb una mica de sal
• una mica de sucre 

*t’expliquem com mesurar els ingredients al pas 1. Les quantitats en grams són les que m’han eixit a mi per a 3 ous mitjans.

**la quantitat de farina dependrà molt de les qualitats d’aquesta. Com també passa a les receptes dels panous i les mones, per fer aquest tipus de masses, els ingredients líquids (ous inclosos) haurien de representar aproximadament la meitat del pes de la farina.

Estris: bàscula, 1 bol per barrejar/TMX, 1 drap de cotó/ una tapa o film transparent, corró

Elaboració:

1.- Casca els tres ous i posa’ls en un got. Mira per on arriben i posa la mateixa mida d’oli, de sucre i d’aigua tèbia.

2.- Deixata el llevat en l’aigua tèbia. Si ho fas amb TMX fes-ho 2 minuts a temperatura 50º i barreja uns segons a velocitat 3.

3.- Agrega els ous, el sucre, i l’oli i barreja bé. (Amb TMX uns 3 segons a velocitat 6).

4.- Prepara al voltant de 800-850 grams de farina en un bol. Afegeix-la de mica en mica, no tota de colp. Si la fas a màquina, pasta uns 4 minuts a velocitat espiga.

Quanta més farina afegim, més seca resultarà la pasta. Ha de quedar una massa que no s’enganxe a les mans ni a les parets del vas però que al mateix temps no siga massa dura i es puga treballar bé.

5.- Trau la pasta de la màquina. Forma una bola i deixa reposar en un bol gran com a mínim un parell d’hores tapada amb un drap de cuina de cotó o film transparent.

6.- Passat aquest temps, desgasa la massa i divideix-la en porcions. Per a cada farinada necessitaràs uns 300 g. Com tenim uns 1440 g aproximadament, jo avui he fet 4 farinades i un panouet amb els 200 i pico grams que m’ha sobrat.

Forma les farinades: sobre un paper de forn o una làmina de silicona, estén la massa fins que estiga prima. Posa el cabell d’àngel al centre i tanca com si plegares una tovallola. Posa-les a sobre d’una safata de forn.

7.- Trenca un ou en un pot de conserva. Tira un polsim de sal i barreja bé. Pinta les farinades i deixa que pugen en un lloc on no hi haja corrents d’aire. (A dins del forn apagat és un bon lloc). Necessitaran aproximadament una hora.

Quan hagen pujat, torna a pintar amb ou i tira per sobre una mica de sucre.

8.- Trau les farinades del forn i encén-lo a 200º C amb calor a dalt i baix. Quan estiga calent, enforna-les a 180º C durant 10-12 minuts. Si no tens pressa, per tal que tinguen una cocció més homogènia, és convenient que enfornes primer una safata i després l’altra.  Han de quedar d’un color morenet com el de la foto però sense estar cremades.

9.- Trau del forn i deixa refredar sobre una reixeta. 

Nota: esta és una massa que necessita una llarga fermentació i per tant, molta paciència. Seria ideal començar a pastar de bon matí per poder-les menjar per dinar o berenar. Com ocorre amb totes les masses fermentades fetes a casa, el més convenient és menjar-les el mateix dia que les fas o bé congelar-les i traure-les unes hores abans de consumir-les. Per a congelar-les, embolica-les en paper d’alumini i després amb una bossa de plàstic.

Si amb la mateixa pasta vols aprofitar per a fer mones també, t’expliquem com fer-les aquí.

Temps total: Pastat + 2-2,5 hores de repòs + 1 hora segon repòs + 10-12 minuts de cocció.

Bon profit i bones festes!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

ARRÒS AMB CONILL, FAVES I CARXOFES

Avui us portem l’Arròs de Pagès que va fer la Cristina Roig a la Mostra de Sant Vicenç dels Horts. És un arròs a la cassola molt saborós fet amb verdures de temporada i carn de conill i porc. L’elaboració d’esta recepta et servirà de base per a elaborar qualsevol arròs a la cassola i la podràs adaptar als ingredients que t’ofereix cada temporada.

Ingredients per a 4-5 persones:

-Per al brou:

• El cap i retalls del conill i la costella, algun os de pollastre que tingues
• 2 carlotes (pastanagues)
• 1 porro
• 2 cebes
• 1 branca api
• Unes branques de julivert
• 2,5 litres d’aigua
• sal

-Per al sofregit:

• 600 g de conill en talls menuts (1/2 conill)
• 400 g de costella en talls menuts
• 200 g de ceba tendra triturada (2 cebes mitjanes) 
• 1 manat d’alls tendres tallats a rodanxetes (100 g aproximadament ja nets) 
• 125 g de tomaca triturada
• 150 ml de vi ranci
• 3 carxofes tallades a octaus
• 100 g faves tendres (350-400 g de faves amb la tavella)

-Per a la picada:

• 2 alls sencers i pelats
• ¼ fetge de conill (20 g)
• 2 g de xocolata negra
• Dues branques de julivert

-Resta:

• 450 g d’arròs
• 1600* ml del brou que haurem fet al punt 1

*Amb 1600 ml de brou surt un arròs melós tirant a sec després del repòs com el d’aquesta foto:

Si el vols més melós encara, tirant a caldós, com el de la foto del principi,posa de 1800 a 2000 ml de caldo.

El brou:

1.- Sofregeix els ossos i retalls de carn i les verdures del brou amb una mica d’oli d’oliva i després afegeix 2 litres i mig d’aigua. Quan comence a bullir fica la sal i deixa coure uns 45 minuts. (Si ho prefereixes, pots posar directament els ingredients a l’aigua i deixar bullir).

Tanca el foc i deixa reposar. Després cola’l.

L’arròs:

2.- Posa un fons d’oli en una cassola i fregeix dos alls sencers pelats. Retira i reserva per la picada.

3.- En el mateix oli, sofregeix la costella i el conill. Salpebra.

4.- Mentrestant tritura la ceba i talla els alls tendres en rodanxetes i agrega’ls a la cassola quan estiga la carn una mica enrossida. Tapa i deixa coure molt lentament uns 20 minuts. Remena de tant en tant.

5.- Agrega la tomaca triturada i deixa uns altres 15-20 minuts més a foc suau. Ha de quedar ben confitat. Estarà fet quan la tomaca agafe una tonalitat fosca i l’oli comence a fer bombolletes.

6.- Mentre vés preparant les carxofes i les faves. Talla les puntes a i trau-los les fulles més verdes amb les mans. Torneja i talla cada carxofa per la meitat i després cada meitat en quatre o cinc trossos. Trau les faves de la tavella.

7.- Ara posa el vi ranci i deixa coure uns 5 minuts fins que s’evapore una mica. Seguidament fica les carxofes a la cassola juntament amb les faves pelades. Deixa coure tapat durant 10 minuts (si cal, posa una mica de res de caldo/ aigua).

8.- Fes la picada: posa els alls passats per la paella del punt 3, unes branques de julivert, 2 g de xocolata negra i el tros de fetge de conill. Pica amb la mà de morter fins a obtenir una pasta. Agrega a la cassola i dóna unes voltes.

9.- Mentrestant, en una olla escalfa el caldo que has preparat en el punt 1 fins que bulla. Afegeix l’arròs a la cassola on acabes de posar la picada i sofregeix dos minutets. Finalment aboca el caldo, sacseja un poc la cassola per tal que es repartisca tot bé i cou uns 16 minuts, els primers minuts a foc fort i després més suau. Sacseja de tant en tant la cassola per tal que no se t’enganxe l’arròs. Para el foc i deixa reposar tapat 5 minutets.

Nota: Si vols, a mitja cocció, pots tirar unes branquetes de farigola i de romaní.

Si volgueres guanyar temps, podries fer fins al punt 8 amb antelació. Després ho escalfaries tot.

Temps total: 2 hores

Bon profit!!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.
Si has fet la recepta comparteix-la amb nosaltres. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

XIPS DE CARXOFA

A finals de gener, en un dels tallers de cuina en directe que es van fer a la 32a Mostra de Sant Vicenç dels Horts, la Cristina Roig, xef, professora de l’escola d’Hostaleria de Sarrià, i assessora gastronòmica del Parc Agrari del Llobregat ens va parlar de la carxofa del Prat, una carxofa gustosa, dolça i tendra. 

Quan comprem carxofes hem de mirar que les fulles estiguen ben verdes, apinyades i la tija dura. L’hem de consumir com més aviat millor després de collir-la per tal que mantinga tota la seua frescor i les seues propietats nutritives. Un cop la comprem, l’hem de conservar entre 4 i 6 graus.  

La carxofa es cull de novembre a abril, per tant ara estem en plena temporada i hem d’aprofitar. Més endavant, quan ja comença la calor, és quan trobem aquells pelets tan molestos de l’interior del cor de la carxofa.

Les pots fer senceres a la brasa o al forn, saltades amb una mica d’oli, bullides, en truita. Nosaltres avui hem fet uns xips de carxofa, un magnífic aperitiu ben cruixent.

Ingredients:

• 2 ó 3 carxofes
• farina
• oli per a fregir
• sal

-Per a remullar les carxofes:

• un grapat de julivert o mitja llimona
• aigua freda

Estris: ganivet, mandolina, bol, paella/ cassó per a fregir, escumadora

Elaboració:

1.- Prepara un bol amb aigua freda i unes branques de julivert.

2.- Talla les puntes a les carxofes i trau-los les fulles més verdes amb les mans. Pela la tija i torneja la carxofa.

3.- Amb una mandolina o un ganivet esmolat talla finament la carxofa i posa-la de seguida en el bol amb l’aigua freda i el julivert (o mitja llimona) per tal que no es pose negra.

En este punt, les podries reservar a la nevera tapades amb film transparent fins al moment que les anares a fregir. El remull farà que queden més ertes i més cruixents en fregir-les. Jo la deixe una estona en remull i segons el temps que la deixe, de vegades li canvie un cop o dos l’aigua.

4.- Escórre les carxofes i passa-les per farina. Pots posar la farina en el mateix colador, en un plat o a dins d’una bossa de plàstic. Espolsa-les una mica per treure’n l’excés.

5.- Posa a calfar l’oli en una paella o en un cassó. Quan estiga ben calent fregeix la carxofa per tandes fins que estiguen lleugerament daurades i cruixents. Vigila que no se’t cremen, són molt primes.

Trau-les de la paella i posa-les sobre d’un colador un paper absorBent perquè solten l’oli. Finalment empolvora-les amb la sal.

6.- Serveix de seguida.

Nota: Els xips de carxofa es poden fer arrebossant-les amb farina o sense arrebossar-les. A casa agraden bastant més amb farina i curiosament no agafen tant oli.

I si volem gaudir d’uns xips de carxofa quan no siga la temporada?

Les pots congelar. Fes tot el procés fins al punt 4. Fica les carxofes ja enfarinades en una bossa de plàstic o en un safata i posa-les al congelador. Han d’estar ben escampades almenys fins que es congelen, desprès ja les podrás guardar d’una altra manera. Si no les escampes bé i unes estan a sobre d’altres, es quedaran totes pegades. Quan les vulgues utilitzar, trau-les del congelador i directament, sense descongelar, fregeix-les amb oli ben calent. Vigila perquè així congelades esguiten més del compte a l’hora de fregir-les.

 

Temps total: remull mínim una horeta, fregir: 5 minuts

Bon profit!!

T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

SUCS O BATUTS VERDS. Receptes

Actualitzem l’entrada més receptes…

En una entrada anterior us parlàvem dels sucs verds. En este post us aniré deixant receptes dels sucs perquè les aneu provant.

FÓRMULA BÀSICA:

RECEPTES DE SUCS I BATUTS VERDS:

1.-SUC VERD AMB ENCIAM, BLEDES, API, POMA, KIWI I PLÀTAN: molta energia per començar el dia. (Textura més líquida).

 2.-SUC VERD AMB BLEDES, CARLOTA, PLÀTAN, TARONJA, LLIMONA, CANYELLA, GINGEBRE, ÀLOE VERA: un suc carregat amb vitamines

3.-SUC VERD AMB COL KALE, TARONJA, MANGO, PINYA, GINGEBRE I CANYELLA: textura suau i sabor dolç i agradable

 

4.-SUC VERD AMB ESPINACS, API, CARLOTA, TARONJA, POMA, LLAVORS DE CHÍA I AIGUA DE CIVADA: textura suau i sabor dolç i agradable

5.-SUC VERD AMB COL KALE, API, CARLOTA, TARONJA, LLIMA, MANGO, PLÀTAN I ALVOCAT: textura suau i sabor dolç i agradable

Aviat, més receptes!

T’ha agradat el post? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

COUS COUS A LA VALENCIANA

Ei! No us penseu que ara vaig a proclamar que el Cous Cous és valencià, però és cert que en algunes comarques d’Alacant és un plat habitual en algunes cases i restaurants.

Per proximitat geogràfica, el nord d’Àfrica ha estat en diverses ocasions un destí d’oportunitats per a molts alacantins. Al segle XIX, durant la colonització francesa, part dels europeus espanyols que es van establir a Algèria, provenien d’Alacant. També, més endavant, al segle XX, en acabar la Guerra Civil Espanyola, també va haver-hi gent d’Alacant i la província que va anar cap allà buscant una vida millor. Però quan als anys 50 va esclatar la guerra a Algèria per independitzar-se de França, molts van acabar tornant als seus llocs d’origen. I amb ells van portar influències del país africà com la manera d’elaborar el cous cous, amb diferències però al mateix temps, amb moltes semblances amb la nostra olla (putxero). 

En el cous cous se sofregeix la carn i s’afegeixen espècies o salsa picant i això fa que resulte un caldo molt saborós que agrada a tot aquell que es delecta menjant un bon plat de cullera.

Hi ha moltes maneres d’elaborar el Cous Cous. El d’avui, nosaltres el fem amb bastant caldo i el servim com l’escudella posant tots els ingredients de l’olla en diferents plates:  carn, verdura, sèmola, caldo, salsa picant i cigrons, de manera que cadascú se serveix el que vol.

Ingredients per a 7-8 persones:

-Per al caldo:

• oli
• 800 g de xai tallat a trossos (part del pit o del coll)
• 6 cuixes de pollastre tallades en dos (pernilet+besanca)
• 1 os de vedella (part del genoll)
• 500 g de carn de vedella (garreta, cap de mort)  o  de vedella picada* (veure nota 1)
• 3 cebes triturades o ben picades
• 200 g de tomaca triturada o ben picada
• 2 cullerades de concentrat de tomaca
• Espècies (Opcional): un parell de culleradetes de Ras el Hanout (pebre negre, pebre blanc, gingebre, cúrcuma, canyella, claus d’olor, cardamom, caiena)
• 3,7 l d’aigua
• sal
• 2 xirivies
• 2 naps
• 5-6 carlotes (pastanagues)
• 2 branques d’api
• 1 porro sencer tallat per la meitat (també aprofitarem la part verda netejant-la bé de terra)
• 2 carabassetes menudes
• Altres verdures opcionals o de temporada: un parell de carxofes, unes quantes penques (poden ser congelades, si les poses fresques, les hauràs de bullir primer i tirar l’aigua per traure’ls l’amargor)  
• 400 g de cigrons cuits (un pot)

Espècies: En el cous cous que hem fet avui deixem les espècies com a opcionals així que tu tries com el vols. Jo et recomane que el proves d’elaborar tant amb espècies com sense. Et sorprendrà com n’és de gustós en ambdós casos.

Carn: Jo normalment faig el cous cous amb xai, pollastre i vedella. Moltes vegades, per evitar el risc que la vedella quede massa eixuta o estellosa i que al final no se la menge ningú, faig que em piquen mig quilo de vedella i faig pilotes. (Això sí que és una aportació que m’he tret de la màniga ;-)). Si et decideixes per aquesta opció, necessitaràs:

-Ingredients per a fer unes 7 pilotes d’aproximadament 80 g cadascuna:

• 600 g de carn de vedella picada
• 1 cullerada d’ametlla mòlta
• 1 ou batut
• 1 cullerada rassa de pa ratllat
• un polsim d’all en pols
• un polsim de pebre
• sal
• 7 fulles de col (les pots escaldar amb antelació i tenir-les al congelador)

-Per al cous cous:

• caldo (segons indique el fabricant, normalment si és precuit es posa la mateixa quantitat de pasta que de caldo)
• dos grapats de panses
• 600 g de cous cous de gra mitjà 

-Per a la salsa picant:

• una mica de les verdures cuites
• una mica de caldo
• pasta harissa al gust

 

Estris: olla ampla i gran*, estri d’alumini de coure al vapor, cassó d’uns 24 cm  per a fer el cous cous, túrnmix i recipient per triturar la salsa, plates per servir

*Com s’ha de daurar la carn i fer un sofregit amb la ceba i la tomaca, és convenient utilitzar una olla prou alta d’almenys 35 cm de diàmetre. Si no tens una olla ampla i alta, fes-ho en una baixa i desprès a l’hora de posar l’aigua ja ho canviaràs a una olla alta.

Si fas pilotes: 1 bol gran, forquilla, furgadents (escuradents).

Elaboració:

A-Elaboració del caldo:

1.- En una olla de base ampla, posa un fons d’oli. Daura la carn i els ossos. Si fas pilotes, les posarem més endavant al punt 6. Salpebra. Si poses espècies, fes-ho ara. Jo la majoria de vegades simplement tire pebre i una cullerada de cúrcuma.

SUC VERD AMB COL KALE, API, CARLOTA, TARONJA, LLIMA, MANGO, PLÀTAN I ALVOCAT (5)

 

5.-SUC VERD AMB COL KALE, API, CARLOTA, TARONJA, LLIMA, MANGO, PLÀTAN I ALVOCAT: textura suau i sabor dolç i agradable

T’ha agradat el post? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

SUC VERD AMB ESPINACS, API, CARLOTA, TARONJA, POMA, LLAVORS DE CHÍA I AIGUA DE CIVADA

 

4.-SUC VERD AMB ESPINACS, API, CARLOTA, TARONJA, POMA, LLAVORS DE CHÍA I AIGUA DE CIVADA: textura suau i sabor dolç i agradable

T’ha agradat el post? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

SUC VERD AMB COL KALE, TARONJA, MANGO, PINYA, GINGEBRE I CANYELLA

 

3.-SUC VERD AMB COL KALE, TARONJA, MANGO, PINYA, GINGEBRE I CANYELLA: textura suau i sabor dolç i agradable

T’ha agradat el post? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

SUC VERD AMB BLEDES, CARLOTA, PLÀTAN, TARONJA, LLIMONA, CANYELLA, GINGEBRE, ÀLOE VERA (2)

 

2.-SUC VERD AMB BLEDES, CARLOTA, PLÀTAN, TARONJA, LLIMONA, CANYELLA, GINGEBRE, ÀLOE VERA: un suc carregat de vitamines

T’ha agradat el post? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

SUC VERD AMB ENCIAM, BLEDES, API, POMA, KIWI I PLÀTAN

 

1.- SUC VERD AMB ENCIAM, BLEDES, API, POMA, KIWI I PLÀTAN: un suc que ens donarà molta energia

T’ha agradat el post? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

SUCS O BATUTS VERDS. Introducció

Darrerament porte tantes coses entre mans que acabe el dia esgotadíssima. És per això que vaig començar a indagar com poder tenir més energia de forma natural sense haver de prendre suplements, i és quan vaig topar-me amb els batuts i sucs verds.

Què són els sucs verds o batuts verds?

Un suc verd és un suc fresc que es fa bàsicament amb vegetals, alguna fruita i altres ingredients que ens aportaran sabor, fibra o més vitalitat. Se’ls coneix com a sucs verds encara que de vegades també poden incorporar uns altres ingredients com la remolatxa que faran que el nostre suc ja no siga verd sinó d’un to morat intens.

Què ens aporten els sucs verds?

Els sucs verds ens aporten vitamines, minerals, antioxidants i enzims actius que faciliten la crema de greixos,  la digestió, ens ajuden a netejar el cos, etc. Tots aquests beneficis els veurem reflectits en una millora del to de la pell, del cabell, més energia, etc. També ens permeten mantenir l’equilibri  àcid-base del nostre cos donat que les fruites i verdures acostumen a ser alcalinitzants enfront dels cereals, làctics, l’alcohol, els sucres o la carn que són acidificants.

Aquí ens podríem esplaiar molt parlant de tots els nutrients que aporten els diferents ingredients que posem als nostres sucs però seria un llistat interminable. Hi ha molta bibliografia i informació al respecte des de llibres com Salud por los alimentos del  Dr. Jorge Pamplona o llibres dedicats íntegrament als sucs verds com el de la Carla Zaplana, la Dra. Concepción Vidales, o el de la Dra. Folch, per dir-ne alguns. Hi ha també moltes cadenes de televisió i emissores de ràdio que tenen programes dedicats als sucs verds; a internet trobareu molta informació sobre tot en anglès perquè és una moda que va nàixer als Estats Units (trobareu informació buscant “green smoothies” o “juicing”), etc.

Què és important tenir en compte?

La moderació: No podem negar que tot això dels sucs verds s’ha posat molt de moda però s’ha d’anar amb compte i no abusar. No es tracta de fer una dieta només a base de sucs perquè et podrien arribar a faltar altres nutrients que els sucs no t’ofereixen, però no és gens mala idea agafar l’hàbit de prendre’n un al dia, i si és al matí molt millor perquè a més de tenir un efecte més depuratiu, et donaran molta energia per començar el dia.

Aquests sucs s’han de prendre per tant com un complement. S’ha de portar una alimentació sana i equilibrada i el fet de prendre’t un batut al dia no t’eximirà de menjar sa a la resta dels àpats tot i que és ben cert que ja hauràs aportat al teu organisme una quantitat important de nutrients.

La moderació també l’hem de tenir en compte a l’hora de triar ingredients. Massa d’una sola cosa pot arribar a fer-nos mal, per això és important que cada dia anem variant els ingredients a l’hora de fer els sucs, sobretot els de fulla verda.

Tot i ser totalment naturals, abans d’iniciar-te hauràs de comprovar si hi ha algun ingredient que no pots prendre. Per exemple, la gent que pren anticoagulants, o els que tenen problemes de ronyó, han d’anar amb compte amb el bròquil o vegetals de fulla verda; els que pateixen migranyes, no han d’abusar de la vitamina C; els diabètics hauran de vigilar la quantitat de fruita que posen; per a una persona que tinga problemes intestinals o de gasos serà més adient prendre un suc que un batut perquè la fibra li pot agreujar les seues molèsties, etc. I com acostumen a dir en els anuncis dels medicaments… Recordi: Davant qualsevol dubte consulti al seu metge!

Quins ingredients porten els sucs verds?

De receptes de sucs o batuts verds en pots trobar milers. Un dels avantatges que tenen és que el ventall d’ingredients que podem utilitzar és enorme. Potser al principi hauràs de seguir alguna recepta al peu de la lletra però a mesura que en vages fent, t’adonaràs que si no tens espinacs, podràs posar bledes o enciam de fulla verda, afegir una fruita que t’agrade més que una altra, etc. De fet, és recomanable anar variant els ingredients dels batuts regularment per tal d’assegurar que estem aportant una gran varietat de nutrients a la nostra dieta. Aniràs descobrint quines són les combinacions que més t’agraden o els ingredients que més et convenen depenent del teu objectiu: depurar el teu organisme, tenir més energia, aprimar-te o simplement incorporar un hàbit saludable a la teua vida.

En funció dels ingredients que utilitzes, no només obtindràs sabors diferents sinó també textures diferents: el mango, l’alvocat o el plàtan et donaran una textura cremosa al teu suc. Les llets vegetals li aportaran una mica de dolçor, etc.

Aquí et propose una fórmula que és la base per preparar qualsevol suc o batut verd. Tria un ingredient en cada pas. Amb asterisc he assenyalat els ingredients que més m’agrada a mi posar en els meus sucs verds:

Quin aparell necessitem per fer un suc/ batut verd?

Per fer els sucs es pot utilitzar un extractor (versió moderna de les liquadores) o una batedora de vas tipus americana o Thermomix. Si no en teniu, comenceu amb un túrmix i després ja decidireu si feu la inversió.

Les liquadores que s’estilen ara centrifuguen en fred i això fa que les vitamines no es vegen afectades per la calor com quan ho fas amb una liquadora tradicional o amb una batedora de vas. Aquestes noves maquinetes per un costat treuen la polpa (fibra) i per l’altre el suc. Si no entra en els teus plans ni en el teu pressupost comprar una liquadora de “nova generació” fes-te’ls amb la màquina que tingues; jo els faig en TMX i si vull fer-me suc en compte de batut, doncs cole el resultat. Prendre-se’l amb la polpa (batut) o bé colant la polpa (suc), dependrà de la finalitat que tingues, o de si aquell dia t’apeteix més una cosa o l’altra. Per colar-lo podràs usar un colador tradicional d’alumini o un colador de roba si vols que no passi gens de polpa.

Respecte als ingredients es recomana comprar producte ecològic, perquè així podem usar-los amb pell i no estarem ingerint pesticides. Què passa doncs si no teniu fàcil accés a aquest tipus de producte, el mercat ecològic només el fan un cop al mes a la teua ciutat o t’és difícil trobar-los? Doncs que encara que les fruites i verdures que empres no siguen lliures de pesticides encara obtindràs molts beneficis que si no et prengueres els batuts… (això sí, serà convenient pelar-los). Jo personalment, més que ecològic, em decante més pel producte de proximitat i de temporada, siga este ecològic o no, però és el meu parer.

Si no us els heu pres mai, heu de començar de mica en mica, i si agafeu l’hàbit de prendre’ls i us enganxen, més endavant ja podreu anar filant més prim intentant trobar el producte ecològic, de proximitat i la màquina més adient.

Com ens podem organitzar?

El millor és preparar-se’l cada matí per prendre’ls immediatament i així aprofitar al màxim la quantitat de vitamines i nutrients dels sucs. A més, de vegades, alguns dels ingredients que hi posem, com els cítrics, en oxidar-se, poden resultar amargs.

Tot i així, una opció per guanyar temps i/o aprofitar la frescor dels productes del dia que els compres, és preparar bossetes amb els ingredients de cada suc tallats en trossos menuts i guardar-les al congelador.La nit d’abans deixaríem la bosseta descongelar-se a la nevera i ho trituraríem al matí. Jo personalment aquesta opció la utilitze amb la verdura de fulla verda com espinacs i bledes que es marceix amb més facilitat i les pose directament sense descongelar a la batedora, la resta d’ingredients m’agrada més posar-los frescos.

Si no tens temps quan t’alces, o simplement no vols despertar a tot el veïnat a les 6 del matí, pots preparar-te’l la nit anterior i deixar-lo ben tapat en una ampolla o pot de vidre a la nevera fins l’endemà. Però com hem dit abans vigila sobretot amb els cítrics perquè amb l‘oxidació amargaríen el suc. Aquesta opció també la podries congelar.

Totes aquestes idees et facilitaran poder agafar l’hàbit, però tot i així recorda que sempre que pugues és millor fer-te’ls al moment.

I després de tant de rotllo, t’anime que els proves! Hi tens molt a guanyar!

En el següent post aniré penjant receptes de sucs verds perquè les aneu provant. Aquí us deixe algunes per començar:

 

T’ha agradat el post? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest o a Twitter.

Marta

TORTELL DE REIS AMB MASSAPÀ (Xavier Barriga)

L’estiu passat vam publicar la massa de brioix del Xavier Barriga per poder mostrar-vos més endavant com fer una Coca de Sant Joan. I és que amb la mateixa massa també acostumem a fer el nostre Tortell de Reis. És una massa que, com totes les de brioix és laboriosa de fer però val la pena l’esforç.

 

 

Nosaltres l’hem fet de massapà però si t’agrada més, els pots farcir amb nata muntada, trufa o el que més t’agrada.

Ingredients per a dos tortells:

 

-Per al massapà:

• 200 gr. de sucre llustre
• 200 gr. d'ametlla mòlta
• dues clares d’ou

 

-Per a fer la massa:

• 150 gr. d’ou (3 ous aproximadament)
• 500 gr. de farina de força
• 10 gr. de sal
• 100 gr. de sucre
• Ratlladura de 1/2 taronja
• Ratlladura de 1/2 llima (llimona)
• 1/2 culleradeta de canyella mòlta
• 100-130 gr. d’aigua*
• Opcional: un raget d’aigua de tarongina
• Opcional: 100 gr. de massa de brioix fermentada-opcional*
• 100 gr. de mantega freda tallada a daus
• 40 gr. de llevat (rent) fresc
• una mica de mantega de porc per quan posem el massapà

 

-Per a decorar:

• ou batut amb un polsim de sal per a pintar*
• fruita confitada: cireres, taronja i meló
• sucre granulat o sucre mullat amb una mica d’aigua

• 1 fava
• 1 rei

*Nota sobre els ingredients:

-Donat el llarg temps de pastat, els ingredients, sobretot els ous, la mantega, l’aigua o fins i tot la farina han d’estar freds de la nevera. Això farà que la pasta s’escalfe el mínim possible. La massa de brioix no ha d’estar a més de 25-26 ºC en finalitzar el pastat.

-Ous: casca’ls, i pesa’ls. Bat-los una mica amb una forquilla com si anares a fer una truita. Si et passes de pes, trau-li el que sobra una vegada els has barrejat. El que has tret ho pots reservar per a pintar el brioix abans de ficar-lo al forn.

-Aigua: En la recepta original posa de 120 a 130 ml d’aigua. La quantitat d’aigua la determinarà la capacitat d’absorció de la farina i el pastat que faces. Jo et recomane que primer n’hi poses 100 ml i després, si cal, li afegeixes més, però no la poses tota de cop. 

-La massa fermentada millorarà la qualitat i la textura del brioix. La primera vegada que faces la massa, reserva 100-150 grams. La pots guardar embolicada amb film transparent a la nevera, si vas a utilitzar-la l’endemà, o al congelador, si acostumes a pastar una vegada a la setmana. Si la congeles, el dia anterior passa-la del congelador a la nevera.

Estris: TMX /robot de cuina amb accessori ganxo*, bols, safata, plàstic transparent de cuina, rodet, paper de forn, pinzell de silicona 

*Aquesta massa de brioix es pot pastar a mà, però tingues en compte que d’aquesta manera els períodes de repòs de la pasta mentre es treballa i abans d’incorporar-hi el llevat han de ser nombrosos i llargs. També, si ho fas amb Tmx la massa a mesura que es va pastant va agafant temperatura. Si et passa això, deixa el vas una estona a la nevera i després continua.

 

Elaboració del massapà:

 

El massapà es pot fer perfectament amb antelació i tenir-lo ben guardat al frigorífic.

 

1.- Barreja l’ametlla i el sucre.

2.- Bat una mica la clara de l’ou i vés afegint-la de mica en mica a l’ametlla i el sucre fins que obtingues una barreja que pugues treballar. Si veus que no cal posar-li tot l’ou no li’l poses.

3.- Deixa reposar a la nevera.

 

 

Elaboració de la massa de brioix: