PANOU

El Panou és un pa dolç que es menja a molts llocs del País Valencià. El fem de forma rodona i es fa bàsicament amb ous, farina, rent de forner i la part líquida pot ser llet, aigua o suc de taronja.  Veient els ingredients ens porta a pensar que la paraula “panou” ve de pa amb ou, no??

Però Panou no és l'únic nom que rep este pa dolç. Se’l coneix amb infinitat de noms. A les comarques del sud d’Alacant, es fa una mica més pla i li diuen Tonya o Fogassa. A alguns llocs de l’interior, com a la Vall de Gallinera, se’l coneix com a Coca Bova, encara que en altres llocs la Coca Bova és la Coca de Mida.

Una altra característica d'este pa dolç és que el fermentat és molt llarg, fins i tot antigament, es deixava la massa pujar tota la nit al costat del llit que era dels llocs més calentets de la casa, i d’ahi també li ve un nom en castellà que és el de “Pandurmiendo”.

De sabor s’assembla molt a la massa de les Mones de Pasqua tradicionals. De fet, les mones, es podrien fer amb aquesta massa fem una fermentació més llarga i com està hidratada, si volem fer mones amb l’ou al mig o amb formes de diferents animals, amb aquesta massa es deformarien.

La molla del panou és molt blaneta, lleugera i airejada, peculiaritat que li dóna un altre nom pel qual es coneix: Coca d'aire. La corfa, agafa un color bastant fosquet i per això també se li anomena Pa Socarrat, Pa Cremat o en castellà Panquemado.

I segur que n’hi ha molt més de noms…

A prop de València, al Panou també li diuen mona i acostumen a posar-li el caramull al mig, que és clara d’ou batuda que en ficar-la al forn, queda cruixent per fora i blaneta per dins. Algun dia els farem així…

El Panou es relaciona molt amb festes com la Pasqua o les Falles, encara que es poden trobar als forns durant tot l’any.

Està molt bo tot sol o bé amb xocolata, tant siga una presa o una tassa de xocolata desfeta. Hi ha qui se’l menja amb una mica de sobrassada o de llonganissa de pasqua i el contrast també és molt bo.

Us ve de gust?

Ingredients per a 1600 g de massa*:

CLOSQUES D’OU DE XOCOLATA

Este mes a Memòries d’una Cuinera s’han de fer Bombons. Com ens ho hem deixat per a l’últim moment i ara estem de vacances, no ens hem portat cap motlle per a fer bombons.

Tot i axí, com que volia participar, no m’ha costat massa convéncer a les meues filles per a fer uns experiments amb xocolata. Hem acabat amb xocolata per tot arreu!! Però només de veure com es llepaven els dits i com gaudien embrutant-se ja ha valgut la pena!

Com la Pasqua ja és aquí, hem decidit fer unes Closques d’Ou de Xocolata, i aquest ha estat el resultat...

Ingredients:

• 1 pastilla de xocolata negra
• 1 pastilla de xocolata blanca

Estris: bol, gerreta, espàtula, globus petits, gots de boca estreta (tants com globus vulguem decorar)

Elaboració:

LLESQUES o ROSQUETES AMB OU, TORRADETES DE SANTA TERESA, “TORRIJAS”

Llesques o Rosquetes amb ou, Torradetes de Santa Teresa, diferents maneres d’anomenar a las torrijas… una recepta d’aprofitament que s’acostuma a fer en molts llocs per Quaresma i Setmana Santa.

Les pots menjar arrebossades amb mel o amb sucre i canyella:

O fer un aperitiu com aquest:

Ingredients per a fer les llesques d’ou*:

MELMELADA DE CEBA

La Melmelada de Ceba és una recepta bàsica que combina molt bé amb formatges, foie, carns a la brasa, etc.

Avui us la publiquem perquè hem fet unes Llesques amb Ou amb aquesta Melmelada i un Tall de Formatge de Cabra.

 

 

Ingredients per a fer la melmelada de ceba:

• 40 g d’oli d’oliva
• 4 cebes mitjanes* (500 g es quedaran en uns 370 g)
• 80 g de sucre moré (6 cullerades)
• 15 g de vinagre de Mòdena
• opcional: una branqueta de romaní

*Serveix qualsevol tipus de ceba però les de Figueres o les blanques són més suaus. Fins i tot pots trobar-ne unes blanques que venen a posta per a caramel·litzar.

 

Estris: cassó/ TMX

Elaboració tradicional:

1.- Pela les cebes i talla-les en juliana.

2.- Posa l’oli a un cassó i quan s’escalfe, agrega la ceba i la sal. Cuina durant uns 15 minuts a foc baix.

3.- Després d’este temps agrega el sucre, el vinagre i el romaní i cou remenant de tant en tant fins que la ceba quede caramel·litzada.

 

Elaboració amb TMX:

1.- Pela les cebes i talla-les en juliana.

2.- Posa l’oli a la TMX i programa 4 minuts, velocitat 2 temperatura varoma.

3.- Agrega la ceba i la sal i programa 12 minuts, velocitat 2 temperatura 100º.

4.- Després d’este temps agrega el vinagre, el sucre i el romaní i programa 10 minuts, velocitat 2 temperatura 100º.

 

Temps total: 30 minuts

Bon profit!!

Si t’ha agradat la recepta, tens dubtes o suggeriments, deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Marta

PAELLA VALENCIANA (a l’estil d’una Deniera)

Hi ha una entrada al blog en què dèiem que la Paella Valenciana tenia denominació d’origen des de l’Octubre de 2011. Aquesta iniciativa es va dur a terme sobre tot per posar una mica d’ordre en el món de les paelles i és que s’havia arribat a un punt en què a qualsevol arròs se li deia Paella Valenciana.

Aquesta denominació d’origen estableix els 10 ingredients bàsics que ha de dur aquest plat tan reconegut: oli verge extra, pollastre, conill, bajoca ampla (mongeta tendra), garrofó (un fesol gran típic de València), tomaca, aigua, sal, safrà i arròs de València.

També es cert que s’admeten algunes variacions segons el lloc on en faça. A Dénia, que està en la frontera entre València i Alacant, o almenys a ma casa, a aquestos ingredients sempre hem afegit: pebrera roja, una picada d’all i julivert, costella de porc i/o mandonguilles i per ser un poble costaner, no poden faltar les gambes (de Dénia, si t’ho pots permetre), escamarlans o llagostins i també de vegades, clòtxines (musclos).

A banda dels ingredients anteriorment esmentats, perquè un arròs isca amb sabor de “Paella”, hi ha uns altres factors que són molt importants. Un que jo considere bàsic és la paella, l’estri on es fa l’arròs. Les paelles que s’haurien d’utilitzar són les de ferro grises, les que es rovellen. No obtindrem el sabor característic de la paella en una antiadherent o en una paella de puntets negres. Tot això i algunes idees més sobre la mida de la paella, el caldo, el foc, les trobareu en un post que també us vaig posar fa un temps amb recomanacions a l’hora de fer un arròs sec en paella. Espere que us siga útil.

I després de tot el rotllo, aquestos són exemples de la Paella que fem a casa:

Esta és amb carxofa, per això l’arròs té un color més verdós…

Us animeu?

Ingredients per a 4 persones:

BESCUIT DE XOCOLATA AL VI NEGRE

Segur que us ha passat que després d’obrir una ampolla de vi negre per a un dinar o un sopar, us sobra un gotet. No el tireu i feu aquest bescuit, us encantarà!

I si no us ha sobrat? Doncs n’obriu una de nova i en acabant organitzeu un sopar !! :-)

La textura d’aquest pa de pessic és esponjosa, una mica densa i gens seca. El sabor del vi no es nota, però potencia el sabor de la xocolata.  

Es pot decorar amb sucre llustre, amb xocolata blanca i/o negra, farcir-lo amb nata muntada, melmelada de fruits vermells o deixar-lo tal qual. Pot ser perfectament un pastís d’aniversari o una coca per a esmorzar o berenar.  

La recepta original està treta d’un dels llibres de la TMX, encara que també us he posat el pas a pas de l’elaboració tradicional.

Ingredients:

Estris: motlle forn rodó de 26 cm aprox o amb forat al mig, sedàs/colador, màquina pujar clares/ TMX

Elaboració tradicional i amb TMX:

GASPATXOS MANXECS

Els Gaspatxos Manxecs són un exemple més dels molts menjars tradicionals que com la paella, es feien a les zones rurals amb els ingredients que es tenien a mà. Aquest plat era típic dels pastors de la Manxa i es cuinava amb la carn que caçaven juntament amb una mena de pa àzim.

Per als que no els heu provat mai, el procés d’elaboració dels gaspatxos s’assembla bastant al de la paella. Primer, es fa un sofregit de carn i verdures, després s’agrega aigua, i amb el caldo resultant es couen, en aquest cas, las  “tortas cenceñas”.
Las tortas cenceñas (traduït seria com “coques eixutes o seques”) són una mena de pa àzim, fetes sense llevat. En cru s’assemblen una mica a les “crackers” o a “los crespillos” però sense sal; cuites queden com la pasta però amb una mica de gust a pa.

No sé si us en feu una idea… És un menjar que visualment no atrau però si us agraden els guisats, disfrutareu!!

Aquestos gaspatxos encara que són típics de la Manxa, per proximitat, també es fan en zones de l’interior de les províncies de València i Alacant i aquesta és la recepta que acostumem a fer a casa:

Ingredients per a 4 persones:

• Un  fons d’oli (70-80 ml)
• 400 g conill (1/2 conill, de la part posterior que té més carn)
• 400 g pollastre (2 cuixes tallades en 2 trossos)
• 1 cabeça d’alls + 2 alls
• el fetge del conill o del pollastre
• 1,5 cullerades d’herbes aromàtiques: majoritàriament pebrella (de la família del timonet o farigola), romaní, o si no tens també pots posar herbes provençals*
• 1 ceba ben picada
• 1 fulla de llorer
• 1 tomaca ratllada
• 1,5 litres d’aigua
• Sal
• Colorant (opcional)
• 300 g “tortas cenceñas”** (2 bosses aproximadament)

 

*Si no tens aquestes herbes per casa i les has de comprar expressament, al Mercadona, a la secció on tenen les herbes i els condiments, hi ha unes caixes de preparat per a gaspatxo.

**En moltes llars aquestes coques s’han fet tradicionalment a casa però nosaltres sempre les hem comprat. Jo les trobe també al Mercadona, a la secció de la pasta i els caldos. A Catalunya no les he trobat en altres supermercats. Abans les venien en forma de coca redona i s’havien de trencar i m’agradaven més. Ara només les tenen ja trencades :-(.

 

Estris: cassola ampla o paella (gaspatxera), morter, colador

Elaboració:

1.- Posa un fons d’oli en la cassola, sala la carn i sofregeix-la. (Si vols i no et fa massa fàstic, pots posar també el cap del conill per fer millor caldo). Agrega la cabeça d’alls  i el fetge de conill.

2.- Quan estiga la carn daurada, afegeix la ceba i la fulla de llorer i sofregeix una mica.

3.- Desprès posa la tomaca i deixa coure fins que perda el suc.

4.- Mentres es va coent tot i quan veges que el fetge estiga fet, posa’l al morter juntament amb les herbes i dos grans d’all pelats. Pica-ho tot fins que es forme una pasta.

5.- En acabant afegeix la barreja del fetge i l’aigua i deixa coure uns 20 minuts, fins que la carn estiga tendra.

6.- Després d’aquest temps, vés traient la carn de mica en mica, i amb l’ajuda d’una forquilla i un ganivet, trau-li l’os i esmicola-la.

7.- Una vegada treta la carn, “rescata” amb un colador les possibles restes que han quedat d’ossets, d’herbes, fetge o verdura i desprès aixafa-ho amb una cullera per treure la substància sobretot del fetge. Posa colorant (també opcional) i rectifica de sal.

8.- Retorna la carn al caldo i quan aquest torne a bullir, agrega las tortas.

9.- Cou de 10 a 15 minuts seguint les instruccions del fabricant o fins que les tortes estiguen al punt (queden com la “pasta”). Vigila que no s’enganxen.

10.- Deixa reposar 5 minutets i serveix ben calent. Este plat ha de quedar melós, ni sec ni caldós.

Nota: Si vols fer aquest plat amb antelació, fes fins al punt 6 la nit d’abans o a primera hora del matí. Fins i tot ho podries tenir congelat, sempre abans de posar la pasta.

Alternatives: Els gaspatxos es poden fer només de pollastre o només de conill, amb costella, es poden afegir bolets, fer un mar i muntanya afegint-hi llagostins, escamarlans o gambes, fer-los amb mero, rap, etc., encara que ja ens sortim del que és tradicional, però totes aquestes opcions també són molt bones.

Temps total: una horeta

Bon profit!!

Si t’ha agradat la recepta, tens dubtes o suggeriments, deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Marta

SOPA MINESTRONE AMB POLLASTRE

Aquest mes els nois de Memòries d’una Cuinera ens han proposat que fem una recepta de Minestra. A mi personalment la minestra no m’agrada gaire però la Sopa Minestrone m’encanta pel seu sabor i perquè és un àpat molt complet.

Fa un temps, ja vam publicar una Sopa Minestrone que també fem habitualment a casa. Per als que no l’heu provada mai, és una sopa bastant sana i molt completa perquè tot i que porta bacó, també hi ha verdures variades, llegums i algun carbohidrat com l’arròs o la pasta.

Tot i que la Sopa Minestrone que portem avui s’assembla bastant a l’altra que vam fer, aquesta és una mica més completa en quant als ingredients: hem afegit pollastre a trossets, més quantitat de tomaca, caldo de pollastre i en compte d’arròs li hem posat pasta. De sabor estan totes dues molt bones. Pot ser aquesta al portar el pollastre, el brou i gran quantitat de tomaca, queda més saborosa i el caldo és més dens, però també és cert que l’altra, per a un sopar d’entre setmana, és més econòmica i és més fàcil que tinguis a mà tots els ingredients que porta sense haver d’anar a comprar expressament. Vosaltres triareu, nosaltres a casa les anem variant…

 

Ingredients:

• una ceba menuda trinxada
• un all trinxat
• 2 cuixes de pollastre (cuixa + besanca) desossades i tallades a dauets
• 400 g de verdura variada tallada en juliana o a dauets menuts (ex: 2 carlotes, 1 carabasseta, una mica de col, de bledes, de brècol, 1 branca d’api, ceba, etc. Jo utilitze habitualment les bosses que ja venen preparades perquè porten verdura molt variada)
• 120 g de bacó (una caixeta del que vénen ja tallat)
• 400 g de tomaca trossejada (1 pot menut)
• 750-800 ml de brou de pollastre (de brick)
• 200 g de fesols cuits (1/2 pot de vidre)
• 40 g de pasta curta (ex. galets núm. 10, fideus de forat, etc.)
• una mica d’orenga (opcional)
• Oli, sal i una culleradeta de sucre
• Parmesà ratllat per a servir

Estris: una cassola/olla de 26 cm de diàmetre 

Elaboració:

1.- Posa en la cassola una mica d’oli. Quan estiga calent daura la ceba i l’all.

2.- Desprès daura el pollastre, i el bacó.

3.- Agrega la verdura i salta uns 5 minuts. 

4.- Ara posa la tomaca, una culleradeta de sucre i una mica de sal (molt poca perquè en compte d’aigua posem brou). Deixa coure a foc moderat-baix uns 8-10 minuts o fins que reduïsca una mica. Remena de tant en tant.

Desprès dels 10 minuts aquest és l’aspecte que està agafant…

5.- Afegeix el caldo i el fesols, i deixa que bulla 10 minuts més.

6.- Agrega la pasta i cou els minuts que indique el fabricant.

Segons el tipus de pasta que utilitzes, si veus que acabada la cocció t’ha quedat la sopa massa densa, afegeix-li una miqueta més de caldo.

7.- Serveix amb parmesà ratllat per sobre.

 

Temps total: 50 minuts aproximadament

Bon profit!!

Si t’ha agradat la recepta, tens dubtes o suggeriments, deixa el teu comentari. Moltes gràcies!!

Marta