A Aragó, cap a la tardor, és molt típic cuinar les borraines, sobretot bullides amb creïlles.
És una planta de la que s'aprofita tot. Aquesta és la silvestre i pots menjar-te fins i tot les flors. La que es menja bullida (molt típic a l'Aragó i al nord d'Espanya) , normalment se sembra cap a la primavera i es cull cap a la tardor. Es es més baixeta, amb fulles mes grans i se solen menjar les penques . Jo fins que no vaig anar al poble del meu sogre al Baix Aragó no les havia provades mai... I com aquí no en tenim de cultivades, aprofitem les que ens trobem pel camp a la primavera 😀
Realment quan veus la planta, no anima ni a tocar-les, ja que les fulles tenen una mena de pelets o punxetes menudes. De fet, per Dénia n’hem trobat als marges i abans de conèixer-les no les haguérem agafat mai. Un cop netes o cuinades aquests pelets ja no s’aprecien i queda una verdura molt fina i suau de sabor.
Els “crespillos de borraja” són típics a Aragó i s’acostumen a fer per aquestes dates. També es fan per la zona del nord de Castelló i sud de Tarragona. Les fulles tendres de les borratges s’arrebossen amb una gatxeta de farina, anís, llet, ous i una mica de sucre.
Un cop fetes les passes per sucre...
o per mel...
A mi m'agraden més amb sucre ;-), però tu tries!
Ingredients per a 8-10 unitats:
-Per a l’arrebossat:
