Tot i que podeu trobar alguna excepció, he volgut i he intentat que durant aquestos dos anys, les receptes que vaig publicant al blog les puga fer tothom a casa, i és que per això el blog es diu CuinaDiari, cuina de cada dia a la que li posem algun toc valencià, català i d’arreu del món. M’agrada presentar les receptes amb un pas a pas amb fotos i d’esta manera pretenc que la gent faja les receptes i veja en cada moment amb què es pot trobar.
Recorde un comentari d’una xica alemanya que deia “me gusta tu blog porque no te callas los secretos y nos cuentas todos los trucos para que la receta salga mejor”. I és que realment aquest blog va néixer per compartir. Totes les receptes han estat cuinades i fotografiades per mi i provades per la resta de la família i amics, per tant, des de la meua experiència m’agrada contar-vos amb què us podeu trobar en cada moment. Les receptes que faig i no agraden, encara que siguen boniques a la vista, no les penge.
Tot i que només publique una vegada a la setmana, tenir un blog porta molt feina. Primer, has de “dur-te bé amb les noves tecnologies”, i desprès, has de fer les receptes, les fotos, redactar el text, editar-ho tot, posar-ho maco… i tot això quan treballes i t’alces cada dia a les 6 del matí i tornes a les 6 o les 7 de la vesprada, tens fills que requereixen el seu temps, etc., etc., etc., no és fàcil, i més quan es tracta d’un hobby…
… Però val la pena. Val la pena perquè saps que algú des d’una altra pantalla d’ordenador o de mòbil, t’està llegint i de tant en tant, t’escriu per a dir-te que li agrada el blog. Val la pena per tota aquella gent que prova les receptes i que després t’ho comenta enviant una foto del que ha fet o un comentari. Val la pena pels companys d’altres blogs que sempre estan ahí comentant cada publicació que es fa al món blogaire. I haurà valgut la pena si tan sols a algú li ha servit per a ensenyar-li a fer alguna recepta que abans no s’atrevia a fer.
A tots vosaltres que em seguiu ja siga públicament o discretament, mil gràcies per estar ahí!!I ara continuem amb la recepta…
Aquests petits flocs cruixents són una delícia, un capritx que pots preparar per a acompanyar un cafè, una festa d’aniversari de xiquets o bé, ho podeu presentar com ho hem fet nosaltres avui, amb decoració nadalenca i servir-ho juntament amb els polvorons, torrons, bilbaos, que fem tots els anys per Nadal. Tot i que encara queda, si us agrada la cuina segur que ja estareu començant a pensar quines receptes fareu. Aquesta en pot ser una per omplir la plata dels dolços, a més de fàcil, no dóna gens de feina i segur que agrada als vostres convidats.
Ingredients per a 25-30 roques:
- 225 g de xocolata negra fondant (estil Nestlé postres)
- 80 g de cereals “corn flakes”
Estris: un bol, espàtula, pinzell, paper de forn, safata, 2 culleres menudes, càpsules/safata amb blonda per a presentar-les
Elaboració:
1.- Trosseja la xocolata i posa-la en un bol. Fon-la al microones uns 2-3 minuts a 360W. Durant l’últim minut vés obrint de tant en tant per vigilar que no es creme. Barreja bé amb una espàtula fins que obtingues una barreja homogènia. (Si ho prefereixes, fon la xocolata al bany maria).
2.- Agrega els cereals i remena. Et serà útil utilitzar un pinzell de silicona per així anar pintant tots els raconets del cereals i que aquestos queden coberts uniformement. Arribats aquí, si veus que tots els cereals estan coberts i encara queda xocolata al fons del bol i a les parets podries afegir un grapadet més de cereals.
3.- Posa un paper de forn o una làmina de silicona a sobre d’una safata. Amb l’ajuda de dues culleres, forma muntonets del tamany que vullgues. També els pots fer directament sobre càpsules menudes tipus les de les trufes.
4.- Les pots deixar tal qual o bé decorar-les amb anisets o sucres de colors. Si les has de decorar, fes-ho ara ja que quan la xocolata es refrede el que vullgues afegir no s’enganxarà.
5.- Fica les roques a la nevera un 5-10 minuts o 3 al congelador fins que endurisquen. No les deixes massa estona ja que la xocolata tendeix a posar-se blanca i ja no quedarien vistoses. Una vegada la xocolata s’ha endurit, trau de la nevera i guarda en un recipient hermètic o en una caixa metàl·lica.
Nota: Tot i que és una recepta que no costa gens de fer, es pot fer amb antelació i continuen igual de cruixents, però no les deixes massa dies perquè la xocolata acaba perdent brillantor.
Temps total: 15 minuts + temps per a refredar-se
Bon profit!!
T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments?… deixa el teu comentari.
Si has fet la recepta, comparteix la teua experiència amb nosaltres. Moltes gràcies!!
I si vols assabentar-te de les actualitzacions de Cuinadiari, subscriu-te a la nostra newsletter o segueix-nos a Facebook, Pinterest, Twitter o Instagram.
Marta
13 comentaris :
Bon dia Marta!
L'únic dubte que tinc és si m'enviaras alguna d'aquestes delicatessen perquè les tasti, que m'he quedat salivant!
Petons!
Felicitats, guapíssima!! i per molts anys més. És cert que un blog porta molta feina, però enganxa molt, oi? I compartir entre tots les receptes que uns i altres posem... ho fan ben especial, tot plegat! Com les teves roques de xoco, que són simples i molt i molt bones!! Petons
Per molts anys! Una bona manera de celebrar-ho, amb aquests bombons de cereals. Me l'apunto. Petons.
Moltíssimes felicitats i moltes gràcies pel bloc! És una font d'inspiració diària!!!! Això d'aquestes roques les faré ben aviat per les peques de casa! Una abraçada!
moltíssimes felicitats reina!!! com passa el temps, oi???? m'emporto una de les roquetes!!! :P petonets
Felicitats Marta! ara mateix em feia una roca d'aquestes amb el cafè! Gràcies a tu per tot el que penges. Estic encantat amb el blog. Segueix així molts anys més! Ferran
Moltes felicitats! Una bona manera de cel.lebrar-ho, amb aquestes roques de xocolata, ideals per acompanyar un café.
Petons.
Moltes felicitats!! la xocolata és perfecta per a les celebracions, i més encara si te la presenten així ;-)
Felicitats!! aquestes roquetes són la mar de bones i fàcils! petons!
Despres de un bon dinar un trosset de xocolata es ideal i estes roques queden mol bònes.
Un abraç
Moltes felicitats!!, i per moltes receptes més.
LIDIA
Hola Marta! si en tinc no pararia fins a acabar-les! de vegades en faig amb arròs 9inflat o ametlla laminada! de totes maneres què bones!! petó
avui les faré pel meu net que és celíac amb cereals sense gluten així podrà menjar bombons com a tots
Publica un comentari a l'entrada