El dia 5 de cada mes és quan els nois de Memòries d’una Cuinera ens llancen el repte mensual. Al febrer ens ha tocat fer pa!
A casa, habitualment fem el pa nosaltres. De receptes, n’he fet un munt, però és cert que al bloc no en tinc moltes penjades, a veure si faig un pensament.
Tot just el dia que publicaven la proposta del pa a Memòries, a The Guardian hi havia un article de la Felicity Cloake que es deia How to bake the perfect soda bread (Com fer el pa de soda perfecte). És un article molt interessant que parla dels diferents ingredients que es fan servir en l’elaboració d’este tipus de pa i com ho fan diferents entesos del tema. Finalment ella també ens proposa la seua recepta.
Jo mai havia sentit parlar d’aquest pa i la veritat és que l’article em va deixar encuriosida. És un pa típic irlandés que es feia ja al segle XIX. Era un pa econòmic que es feia amb pocs ingredients i que podia fer gairebé tothom a casa sense la necessitat de tenir forn, ja que en els seus inicis, aquest pa es coïa al foc en una mena de cassola de ferro amb tapa. A més, el fet de no portar llevat “viu” sinó “químic”, va contribuir també a què la recepta fos més accessible per tothom.
És un pa rapidíssim de fer. En el temps que s’està escalfant el forn, pastes tots els ingredients i sense haver-lo de deixar pujar, l’enfornes. I com és possible fer un pa d’aquesta manera? Doncs perquè un dels seus ingredients i que és precisament el que li dona el nom a este pa, és el bicarbonat sòdic (soda) que reacciona amb l’acidesa del buttermilk o sèrum de llet i fa que puge i no necessite fermentació.
Antigament, el buttermilk o sèrum de llet es feia batent la nata. Amb aquest procés s’obtenia per una banda, mantega (part sòlida), i per una altra banda, una part líquida que seria el sèrum. D’aquí és d'on li ve el nom (buttermilk- “llet de la mantega” o sèrum de mantega). Avui dia es pot fer afegint algun àcid a la llet, el que provoca que aquesta es talle i es torne més espessa. Nosaltres a casa podem fer–lo amb llet i suc de llimona o vinagre.
Pel que fa a la farina, he vist receptes que n’utilitzen només d’integral, només de blanca, o una barreja de totes dues. La Felicity Cloake fa servir farina integral i la seua recepta del The Guardian és amb la que em vaig estrenar per a fer este tipus de pa. Realment no em va fer massa el pes aquella recepta. Tot i que tenia molt bon aspecte, li vaig trobar un gust massa sentit a bicarbonat, un gust al qual almenys a casa no estem acostumats. Així i tot, vaig pensar que no tiraria la tovallola perquè és un pa que presenta molts avantatges, i per tant li donaria una altra oportunitat fent servir farina normal i així s’adaptaria millor al pa que ens agrada.
Dit i fet, la següent recepta que va caure a les meues mans va ser la del Irish Soda Bread del llibre The Complete Cookbook de la Mary Berry i la cosa ja va canviar. Tot i que no és el nostre pa preferit i encara se li nota un poc el regust de bicarbonat, amb farina blanca ens ha agradat molt més, fins i tot alguna vegada li hem posat llavors i està molt bo.
És un pa de corfa dura i molla compacta i és recomanable menjar-lo el mateix dia que el fas. Si en sobra, va molt bé tallar-lo a llesques i congelar-lo i quan el necessites, torrar-lo.
És un pa ideal per a aquells que volen fer els seus primers temptejos en el món del pa o bé per quan anem amb presses i volem un pa ràpid acabadet de fer. Per la poca feina que dona, crec que val la pena donar-li una oportunitat. No creus?
Ingredients:
- 500 de farina de tot ús
- 1 culleradeta* rasa de bicarbonat
- 1 culleradeta de sal
- 1 culleradeta de sucre
- 300 ml de sèrum de llet o buttermilk (300 ml llet normal o de soja + 2 cullerades de suc de llimona**)
- 70-90 ml d’aigua tèbia
- una mica d’oli
- Opcional: flocs d’avena, 50 g de llavors (pipes de carabassa, gira-sol, sèsam, lli, etc)***.
*culleradeta de cafè amb llet
**Avui dia es pot trobar buttermilk en algunes botigues, però també el pots fer tu a casa amb 300 ml de llet i un parell de cullerades soperes de suc de llimona. A la recepta de Mary Berry proposa que si no tens buttermilk, el pots substituir per la meitat de llet i la meitat de iogurt natural.
***Llavoretes: Si en tens, val la pena posar-ne per donar-li un gust extra
Estris: bol, sedàs o colador, cullera de fusta, safata de forn
Elaboració:
1.- Fes el sèrum de llet: el sèrum de llet és fàcil fer a casa. Esprem mitja llimona i cola el suc. Mesura un parell de cullerades i posa-les a una gerra. Agrega 300 ml de llet a temperatura ambient. Deixa reposar uns 10-15 minuts fins que veges que la llet queda com tallada i més espessa. Ja tindràs el teu buttermilk fet.
2.- Escalfa el forn a 200ºC funció ventilador + calor a dalt i baix.
3.- Amb un colador o un sedàs, tamisa la farina, el bicarbonat i la sal i posa’ls en un bol gran.
4.- Aboca en el sèrum de llet i remena amb una cullera de fusta. Un cop integrat, ves afegint l’aigua tèbia de mica en mica. En la recepta original fiquen 90 ml, jo les vegades que l’he fet, he acabat posat un ditet menys. Això dependrà de la farina. La massa, tot i que és bastant enganxosa, s’ha de poder treballar mínimament. I el temps de pastat d’aquesta massa, és simplement el temps que trigaràs en integrar tots els ingredients. No requereix un amassat com els altres tipus de pans.
Si se t’enganxa molt la massa a les mans, pots fer dues coses: o bé agregar farina a la superfície de treball o bé untar-te les mans amb oli. A mi personalment m’agrada més la idea d’untar-me les mans amb oli, ja que la molla d’este pa és de per si bastant atapeïda i si li afegim més farina acabarà sent un pa més compacte encara. A més, untant-te les mans d’oli tacaràs menys la cuina, no val al pena embrutar el marbre amb farina quan ho pots fer tot a dins d’un bol.
5.- Forma una bola d’aproximadament 18-20 cm de diàmetre i col·loca-la sobre una safata de forn. Amb un ganivet fes dues incisions profundes en forma de creu. Si s’enganxa el ganivet, passa la fulla també per oli.
6.- Enforna a 200ºC durant 30 minuts. Passat este temps, dona-li la volta al pa (cap per avall) i enforna uns altres 10 minuts.
Suggeriment: és preferible menjar-lo calent o bé, el mateix dia que el fem perquè de seguida s’asseca. També es pot tallar a llesques i congelar-lo. El dia que el necessites, descongela les llesques que vulgues i torra-les.
Està molt bo amb mantega i salmó o mantega i melmelada…
Temps total: una horeta aproximadament
Bon profit!
T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Si la fas, comparteix la teua experiència amb nosaltres.
Assabenta’t de les actualitzacions de Cuinadiari, subscrivint-te a la nostra newsletter o seguint-nos a Instagram, Facebook, Pinterest o Twitter.
Moltes gràcies per seguir-nos!!
Marta
