A Aragó, cap a la tardor, és molt típic cuinar les borraines, sobretot bullides amb creïlles.
És una planta de la que s'aprofita tot. Aquesta és la silvestre i pots menjar-te fins i tot les flors. La que es menja bullida (molt típic a l'Aragó i al nord d'Espanya) , normalment se sembra cap a la primavera i es cull cap a la tardor. Es es més baixeta, amb fulles mes grans i se solen menjar les penques . Jo fins que no vaig anar al poble del meu sogre al Baix Aragó no les havia provades mai... I com aquí no en tenim de cultivades, aprofitem les que ens trobem pel camp a la primavera 😀
Realment quan veus la planta, no anima ni a tocar-les, ja que les fulles tenen una mena de pelets o punxetes menudes. De fet, per Dénia n’hem trobat als marges i abans de conèixer-les no les haguérem agafat mai. Un cop netes o cuinades aquests pelets ja no s’aprecien i queda una verdura molt fina i suau de sabor.
Els “crespillos de borraja” són típics a Aragó i s’acostumen a fer per aquestes dates. També es fan per la zona del nord de Castelló i sud de Tarragona. Les fulles tendres de les borratges s’arrebossen amb una gatxeta de farina, anís, llet, ous i una mica de sucre.
Un cop fetes les passes per sucre...
o per mel...
A mi m'agraden més amb sucre ;-), però tu tries!
Ingredients per a 8-10 unitats:
-Per a l’arrebossat:
- 1 ou
- 150 g de llet
- 120 g de farina
- Un rajolí d’anís sec
- 2 cullerades de sucre
- 8-10 fulles tendres de borratja
- Oli de gira-sol per fregir
- Mel o sucre per arrebossar
Estris: plat fondo per fer la barreja, paella
Elaboració:
1.- Renta bé les fulles i asseca-les amb un paper de cuina. Fes-ho amb guants perquè si no et punxaràs.
2.- Barreja tots els ingredients de l’arrebossat fins que obtingues una massa una mica densa. (a mi em recorda un poc a la textura de l’arrebossat que es fa amb cervesa).
3.- Passa les fulles per la pasta i fregeix-les en abundant oli calent.
4.- Trau-les quan estiguen daurades per les dues bandes.
5.- Deixa escórrer l’excés d’oli posant-les en un plat amb un tovalló. Quan encara estiguen tèbies, passa-les per sucre o per mel diluïda amb un raig d’anís (jo l’escalfe un poc al micro i li afegisc un raiget d’anís).
6.- Menja-les acabades de fer.
Temps total: 15 minuts
T’ha agradat la recepta? Tens dubtes o suggeriments? Si la fas, comparteix la teua experiència amb nosaltres.
jo no ho he vist per ací, no sé si ho venen a algún puesto, pot ser tinga un altre nom, però
ResponEliminam´agrà.
Per allà baix sí que n'hi ha però sembla la típica planta de marge que és mala herba. Lo que està bo realment és l'arrebossadet i la mel...
ResponEliminai la fulla aquesta no està amarga?
ResponEliminaEn absolut, es molt suau. En realitat, la fulla fa de suport a un arrebossat semblant al bunyol. Marta
EliminaAmb postres no les he proades mai, a Euskadi on jo visc s'acostumen a menjar com a verdure i són prou bones, una manera diferent de menjar verdura.
ResponElimina