Els valencians encara fem les mones de Pasqua com es feien tradicionalment: és a dir, amb una massa fermentada tipus brioix que guarnim amb anisets i ous durs.
Antigament, la mona era un pa que es menjava quan acabava la Quaresma i per això en molts llocs es fa o s’acompanya d’embotits com la sobrassada, o la llonganissa de Pasqua, una llonganissa molt prima i seca.
La mona la regalaven els padrins als seus fillols i tenia tant ous com anys tenia el xiquet. La tradició durava fins que este feia la Comunió.
El nombre d’ous o el fet que siga el padrí l’únic que et pot regalar la mona, no crec que es conserve en molts llocs. Ara acostumen a tenir un ou i te la pot regalar qualsevol persona, un tiet, la teua àvia o qualsevol amic de la família que pense en els més menudets de la casa. Això sí, d’ells mai no s’oblida ningú, sempre en tenen més d’una.
A mi, per Pasqua, em venen molts records de quan era menuda: féiem moltes eixides al camp estrenant espardenyes pasqüeres, volàvem el catxirulo (milotxa/ estel) i berenàvem la nostra mona... Deixàvem l’ou per a l’últim moment i també era tradició trencar-li’l al front a qui teníem davant dient este verset:
Aquí em pica,
aquí em cou,
aquí em menge la mona
i aquí et trenque l'ou.
Ingredients per a 6-7 mones de Pasqua valencianes: